L'ànima de boira
Continuant el diàleg amb qui sap qui...
Tens l'ànima de boira càlida
que m'embolcalla a tot temps.
Boira serena i de calma.
Tens l'ànima de pluja fina
que, a mi, em sadolla la sed.
Pluja de pau i plenitud.
Tens l'ànima de mar
que acarona amb onades.
Batec de vida i tendresa.
Preciós!.
ResponEliminaM'ha encantat i la foto ho mostra tot.
Aferradetes, nina.
A la foto li falta el mar, però no es pot tenir tot...
EliminaGràcies, nina, aferradetes!
Sóc dalt d'un pujol. Amb l'ànima de boira em convertiria en un pujolboira.
ResponEliminaNo et falta gaire ... i ser un pujolboira és una bona cosa, oi?
EliminaQue bien se os da escribir cosas lindas.
ResponEliminaBesos
Moltes gràcies, Erik!
EliminaUna abraçada.
Busca’m en mig
ResponEliminade la boira
mentre la fredor la glaça
per fer-la dura
com el cor que duus.
Busca’m sota la pluja
que cau forta del núvols
enfurismats
per la meva sort
en perdre’t.
Busca’m rere el fullatge
dels boscos humits
on les fulles mortes
em fan catifa
pels meus passos perduts.
Busca’m creuant
les aigües fredes
dels rius i mars
que tinc en el camí
que faig buscant cercar
la solució.
Busca’m en qualsevol lloc perdut
i aïllat si no es a la teva vora,
perquè m’he perdut seguint
el teu pas lleuger.
qui sap si...
Moltes gràcies!
EliminaM'agrada molt el teu poema, de tres versos en tres estrofes, i de tres elements relacionats amb l'aigua de la natura, que poetitzes molt bé.
ResponEliminaI m'agrada també el poema de qui sap si..., sobretot aquest "per la meva sort/ en perdre’t". Recordo que Montserrat Roig deia que "els jugadors i els enamorats juguen en realitat per perdre". Això ho deia a un dels seus articles al diari Avui, que ara n'estic fent un fanzine que ja et passaré!
La fotografia també em sembla massa!
EliminaMoltes gràcies, Helena.
EliminaEstà molt bé el poema de qui sap qui... tens raó.
Quina casualitat que em parlis de la Montserrat Roig i els seus articles,i aquesta mateixa setmana, una amiga amb qui, sovint compartim llibres, me n'ha passat un que és precisament un recull d'articles de la Montserrat Roig, sobre la dona. Encara no l'he començat, però. Jo la llegia molt , quan publicava a l'Avui. Però com que fa molts anys, m'agradarà tornar-ho a llegir.
Una abraçada.