Tothom sortia a veure el riu.
Contents de tanta pluja.
Fa hores que plou! Em deia somrient una senyora desconeguda pel carrer.
Feia molts mesos o potser anys que no veia el riu així, em va dir la fornera.
Sota la pluja, alguns sota els paraigües, altres sense, tots contemplàvem el riu embadalits.
Sembla que no pugui ser!!!
ResponEliminaCom un miracle!
EliminaEs que es una delicia.
ResponEliminaBesos
Totalment.
EliminaUna abraçada.
És una alegria, després de tant de temps.
ResponEliminaNo ho recordo bé... és a Camprodon?
Magnífiques fotos.👌
Aferradetes, preciosa.
Sí és Camprodon!
EliminaHas fet diana!
Una alegria compartida amb tothom.
Aferradetes, bonica
El que abans era habitual, ara es torna excepcional !
ResponEliminaSalut ;)
Tens raó abans passava sovint.
EliminaSalut, Artur!
Salut i aigua!
ResponEliminaSalut i aigua, Xavier!
EliminaQuin goig que fa veure un riu fent de riu de veritat. :-)
ResponEliminaMolt encertat el comentari de l'Artur i és que hem arribat a un punt que les associacions "bon temps" = sol i "mal temps" = pluja han quedat completament obsoletes perquè ja és ben bé al revés.
I tant! Fa mesos que ho penso això, cada cop que algú parla de bon temps o de mal temps em ve al cap aquesta teva idea, ho hem de canviar i dir-ho del revés.
EliminaTot ahir i avui que el mar brama a causa del vent de llevant, aixeca crestes blanques i deixa les platges com un plat de nata. Però encara fa calor. Et desitjo el millor temps del món. Una abraçada.
ResponEliminaEl millor temps per a tu també, Olga! Que faci una mica de tot sense arribar als extrems. Amb mesura. Però el temps no en sap gaire de mesurar-se.
EliminaUna abraçada.
Buenas tardes, la lluvia que recibimos es necesaria para todos aunque a veces la naturaleza se muestra agresiva y causa pérdidas humanas y desastres de todo tipo. Considero que algo está cambiando hoy día en el Planeta Tierra. Excelentes fotos, gracia Carme. Salud y paz.
ResponEliminaVa ser un dia bonic, amb una pluja potent, però sense fer desastres... m'ha agradat recordar-lo aquí.
EliminaSalut i pau, Antonio. Gràcies a tu per passar per aquí.