La placeta de la Font Nova a finals d'agost.
.PNG)
- Sí - contesava atrefegada, ella, traient-se ja les sabates...
- Creus que ens mullarem els pantalons curts? Serà molt profund aquest bassal?
- Tu potser no, però jo potser sí.
- Primer entro jo... a veure... a mitja cama. Doncs tu et mullaràs els pantalons, que ets més petitona.
- Sí, me'ls trec també...
I xip xap, xip xap, pare i filla van arribar ben xops a casa...
-
I que bé que s'ho van passar!.
ResponEliminaLa veritat que amb la calor que ha fet aquest estiu, crec que també hi hagués ficat els peus.
És preciosa la foto, tot i que no sé jo si la placeta està molt ben feta.😅
Aferradetes, nina.
Segur que s'ho van pasar bé, jo també ho faria i no sé perquè no ho faig.
EliminaNo acostuma a inundar-se aquest àmbit de la font, però aquest dia va ploure molt. Tot i així segurament no va durar gaire al inundació i tampoc la placeta deu estar gaire ben feta. Deu fer, més o menys, uns 40-50 anys que van refer l'acondicionament d'aquesta font. Es deu haver malmès el desguàs o la inclinació o ves a saber què.
Aferradetes, bonica!
Hay veces que no esta nada mal mojarse un poco.
ResponEliminaBesos
Pot ser divertit.
EliminaUna abraçada.
De petita em moria per ficar-me als bassals, però no em compraven botes d'aigua ni em deixaven fer-ho!
ResponEliminaA mi tampoc em deixaven fer-ho i encara ara me'n venen ganes, d'aquí aquesta història.
EliminaVaig ser un afortunat i sí que vaig tenir botes d'aigua. I les aprofitava!!
ResponEliminaQue bé, que les aprofitessis. Jo recordo el meu fill que les aprofitava tan bé, que aconseguia que li entrés l'aigua per dalt i arribava a casa després de l'escola, amb els peus totalment en remull. Jo també vaig tenir, algunes vegades, botes d'aigua, però igualment, la meva mare no estava de bassals...
Elimina