Records tancats
Sé que hi ha tants records rere una porta tancada,
però no en sé el nom, ni el traç, ni el gest, ni el color, ni l'olor.
Records que imagino ambivalents:
de tendresa i d'enyor.
Amb la bellesa de la pau i el riu
i els jocs d'infant.
Amb els dies d'estiu plens de claror
i també amb so de la pluja i el vent sobre les branques.
Qui sap?
ResponEliminaSempre és un misteri.
EliminaSi, de vegades, els propis records se'ns desdibuixen; que difícil és intentar descobrir els dels altres. Podem imaginar-los, certament, perquè n'hi ha de compartits, però hem de tenir clar que tot i compartir-los no són mai ben bé iguals.
ResponEliminaBon cap de setmana, Carme!
Mai no són iguals, mai no són ben bé com els recordem, i els dels altres sempre estan per descobrir. Imaginem i prou.
EliminaBon cap de setmana Mc.
Lo mas normal es darle a la imaginación, y eso siempre es muy interesante.
ResponEliminaBesos
Sí, imaginar sempre és distret.
EliminaUna abraçada, Erik.
Sempre podrem imaginar tot tipus d'històries, fins i tot l'olor.
ResponEliminaPel que fa al nom, aquesta sí que en té un.😉
Aferradetes, preciosa.
La casa sí que el té. I tant!
EliminaAferradetes, bonica!
La porta tancada seria com l'inconscient.
ResponEliminaM'agrada molt "però no en sé el nom, ni el traç, ni el gest, ni el color, ni l'olor". Aquest darrer joc de paraules sobretot.
Que maca és la teva interpretació, Helena!
EliminaL'inconscient!
Si fan honor al nom de la casa, potser no està tencada... es que "estaban de parranda " ! :DD
ResponEliminaSalut !!
Una interpretació divertida. Segurament que tens raó.
EliminaSalut, Artur!