Pintant amb la Joana
Provant uns colors de Gouache, sòlids, de barra, que es poden pintar sense aigua.
- Àvia, tu dibuixa el que tu vulguis...
- A veure, que m'ho penso... què podria dibuixar?
- Podries pintar unes barques.
- D'acord, miraré de dibuixar unes barques que tinc en una fotografia. I tu què pintaràs?
- Jo pintaré el que jo vulgui.
Un arbre i unes flors
Uns unicornis
Una teranyina amb la seva aranya
Àvia i neta. Mestra i alumne.
ResponEliminaMoltes gràcies, Xavier.
EliminaA vegades intercanviem els papers. De les criatures s’aprèn molt.
Entenc que són un material diferent, però el resultat m'ha fet recordar els DACS que utilitzàvem a l'escola.
ResponEliminaQuin goig compartir una estona pintant amb la Joana, segur que tant l'àvia com la neta us ho vau passar molt bé.
Tens raó que s'hi assemblen una mica, però són molt més tous. A la mà es des farien i per això van dins d'un tub que funciona com un pintallavis, però més gros i més gruixut.
EliminaEns ho va passar molt bé, per descomptat.
Et va donant idees, mentre ella ho té molt clar.😉
ResponEliminaQuè bé poder passar aquestes estones amb la neta i compartir el gust per la pintura!. Es veu que té moltes idees i que les sap exposar. Ep!, que l'àvia ho fa molt bé, també.
Aferradetes, nina.
Sí, ella és de decisions ràpides, no s'hi pensa mai gaire…
EliminaÉs bonic compartir activitats amb els nens.
Aferradetes, bonica!
Àvia i neta, esteu fetes unes artistes totes dues!
ResponEliminaCompartir aquests moments és un record que sempre queda guardat a dins :)
Una abraçada, Carme!
Gràcies, Núria! Sí, són estones ben boniques!
EliminaUna abraçada ben forta.
Me han encantado esos dibujos, sobre todo el unicornio. J. Miró se tiro media vida intentándolo, pero solo se acerco mínimamente.
ResponEliminaBesos
He, he, he… moltes gràcies, Erik.
EliminaUna abraçada
Buenas tardes Carme y Joana, tu querida nieta está aprendiendo mucho y en futuro amará el pintar. Disfruta de ello la inocencia de los niños, gracias por compartirlo. Salud y paz.
ResponEliminaLi encanta dibuixar i pintar! S’hi passa moltes estones.
EliminaGràcies, Antonio! Una abraçada.
Saps tant de dibuixar com de fer poemes. Jo en sabia molt, de petita, de dibuixar, és un talent que no he explotat. I en canvi de petita la poesia no em deia res.
ResponEliminaEncara hi ets a temps! Jo no havia dibuixat mai fins als cinquanta anys!
Elimina