Cireres de muntanya en creixement
Quan van madurar, aquelles nostres cireres de l'ànima van ser com les dels cirerers de la plana, les dels camps ben regats i assolellats, van madurar grosses i dolces i sucoses. I les vam poder compartir mentre l'ànima suspesa en el temps se sadollava de dolcesa i de plenitud.
Ara les cireres que créixen a la meva ànima, són com les dels cirerers de muntanya, petites i no tan dolces. Potser si tenen prou temps, també creixeran i maduraran encara... I les teves?
Me temo que este año vamos poder disfrutar poco de las cerezas.
ResponEliminaHan sido una debacle total estas tormentas en mi tierra.
Besos
Si no ens arriben les del Valledel Jerte, malament! 🫤
EliminaAquí, n'anem menjant, però no en tenim tanta quantitat.😐
Una abraçada
No he vist mai un cirerer en viu, deu ser una passada... Però he de dir que és una de les fruites que m'agraden més. Diuen que les més petites són més dolces, no ho puc assegurar perquè m'agraden totes, grosses i petites.
ResponEliminaAferradetes, nina.
Quan jo era petita, el meu avi tenia un cirerer i dues pruneres. I sí que és una passada. A mi també m'encanten les cireres. Grosses i petites.
EliminaAferradetes, bonica!
Jo tinc entès que les cireres d'aquest any són molt bones i grans! Les del meu passat també ho eren, però amb les que tinc ara no em puc queixar. Espero que tu tampoc!
ResponEliminaLes que he menjat jo,
Eliminaaquest any, realment, les he trobat molt bones.
No, no em puc queixar tampoc, Helena. Gràcies.
A la carretera que va de Farrera a Alendo hi ha alguns cirerers de muntanya. Les vaig tastar un dia i eren immenjables. Potser en altres llocs són millors.
ResponEliminaDe les cultivades, les dels horts que hi ha entre Cervelló i Torrelles de Llobregat són delicioses. I molt més al sud, les de Paüls també són molt bones. Com el teu poema.
Per la muntanya dels volts de Camprodon, n'hem trobat més d'un de cirerer de muntanya. Un sol cop les vam trobar al moment de poder ser tastades i com tu dius eren immenjables. Com que una flor no fa estiu, sempre havia pensat que potset només era aquell, però vista la teva experiència, ja són dues flors...
EliminaAquest any, jo n'he menjat unes que deia la caixa que venien de l'Ebre i unes altres del Segrià i.eren boníssimes totes.