L’Àvia dels cabells blaus


- Aquesta ets tu, àvia,  amb els cabells blaus i la faldilla groga.

L'àvia que que no s'havia tenyit mai els cabells  i que quasi mai no portava faldilles... i encara menys groga,  ha volgut trobar que s'hi assemblava molt.

Al cap de pocs dies, se'n va anar a comprar una perruca  i va comprar-se també una faldilla llarga i groga...  i quan la seva neta la va veure es van fer un tip de riure totes dues, i ningú més a la família entenia res ni sabien de què reien…  

Comentaris

  1. Tant s'havia divertit la nena que va dir —Àvia, àvia!, ara de sirena—.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta àvia estava de molta conya.... però no sé si de tanta!

      Elimina
  2. Aquetsa neta i la seva àvia es fan grans i sàvies, cadascuna en la seva franja d'edat i d'aprenentatge de la vida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. N'hauré de prendre exemple del bon humor i de les ganes de jugar... són idees que jo no duc a la pràctica. Ai las!

      Elimina
  3. Què bones, totes dues!.😉👏

    Aferradetes ben dolces.

    ResponElimina
  4. Ets tu, Carme, aquesta àvia blava i groga? És la teva neta qui t'ha pintat tan bonica? Si no és així, veig que t'has posat ben bé en el paper. Mai està sobrer tornar a la infantesa. Una abraçada i bon cap de setmana!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Només ho soc a mitges. La dels gomets soc jo, però això de disfressar-me es va quedar només en una idea divertida.

      Elimina
  5. El blau i el groc junts van molt bé, l'àvia i la neta també!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Espero que continuem anant bé, juntes, encara força temps.

      Elimina
  6. Una divertida història plena de complicitats entre àvia i neta que a mi m'ha traslladat a la meva infantesa. Un cop vam veure una pel·lícula la meva àvia i jo i ens vam fer un tip de riure totes dues. Després ens anàvem veient en altres trobades familiars, i la meva àvia i jo ens miràvem i rèiem, només nosaltres dues sabíem perquè... els altres familiars no entenien res, hehe, però nosaltres sí que ho sabíem!

    Una abraçada, Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com m'agrada la teva histìoria... és com un model per les àvies d'ara mateix, com jo... a veure si duren els complicitats.

      Una abraçada, Núria!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars