Un lloc de pau
Com ha de ser viure en un lloc de pau com aquest?
Apartat del poble, en plena muntanya...
Quan hi passo, m'hi quedaria. Em vaig mirar tota la casa pels quatre costats, ja que el camí la vorejava i m'ho posava ben fàcil. Era habitada, no pas d'estiuejants, sinó de gent de la terra.
Qui sap si en alguna altra vida o en alguna altra dimensió, devia viure en un lloc així, que el cor se m'hi enganxa tan fort que no en marxaria. En qualsevol cas, tot i no creure en cap altra vida ni en cap més enllà, penso que segur que hi devia ser ben feliç.
Hi ha llocs què ens atreuen tant, que de vegades ens dóna la sensació que ho hem viscut... La sensació de benestar ens hi du totalment. En veure la imatge també he sentit aquesta pau.
ResponEliminaAferradetes, nina.
Ara em sap greu no haver posat més fotos... us haurñieu fet més a la idea. És ben bé com dius, Paula.
EliminaAferradetes, bonica!
És com si aquestes construccions hi hagin estat sempre. No tan sols no molesten a la natura, sinó que l'enriqueixen.
ResponEliminaSón boniques perquè són autèntiques i no tenen gaire res que no sigui útil i funcional. Em va agradar molt observar els detalls. Hi havia fins i tot contruccions més antigues i en no gaire bon estat, que s'aprofitaven com a coberts per a cotxes o màquines.
EliminaI com tu dius, enriqueixen el paisatge.
Cuando volvía una de esas tardes, pase por un lugar así. Me llamo mucho la atención sobre todo los arboles todos colocaditos en filas.
ResponEliminaEn aquest cas, em va semblar que els arbres marquen els límits del camp o de la propietat, entre el camí i el camp, filera d'arbres, entre un camp i el del veí, una altra.
EliminaJo també m'hi quedaria a viure, en un lloc així, envoltada de natura. Certament ha de ser un lloc ple de pau.
ResponEliminaHi ha llocs que conviden a aturar-s'hi i a mirar-los de tots els costats possibles.
Una abraçada, Carme!
Avui en dia que la gent arribem "en massa" a tot arreu, costa molt de trobar tranquil·litat. I s'agraeix.
EliminaUna abraçada, Núria!
Carme, si t'ha provocat tan bones sensacions, segur que sí, que en una altra vida hi vas ser feliç. Jo, com que hi vaig viure part de la vida en un lloc tranquil, no ho trobo tant a faltar. Millor dit, quan vaig al poble sento la calma, però de seguida necessito el traüt de la ciutat. Abraçada i bona Setmana Santa!
ResponEliminaEl millor de tot és que jo ja visc en un lloc força tranquil, però no aïllat. Potser és l'ideal. I malgrat tot em criden aquests llocs allunyats i sense veïns. És estrany.
EliminaBona setmana Santa i una abraçada, Teresa.
Els que tenen aquesta pau somnien una altra cosa, i a l'inrevés. Sempre volem el que no tenim. De totes maneres el lloc és preciós, la teva foto li fa justícia.
ResponEliminaSegur que sí, Helena!
EliminaPau i tranquil·litat, i t'ho dic jo que hi he viscut amb moltes mancances...
ResponEliminaAra t'he de dir que molta gent de ciutat ho veu de manera molt romàntica, però els que hi viuen tot l'any, encara que s'estimin molt el lloc, de vegades les passen ben magres!
Bona nit, Carme.
Segur que és una vida dura... no en tinc cap dubte, però segur que te les seves compensacions, també.
EliminaBona nit, M Roser!