Relats Conjunts: La garsa
Ara, per fi. Per fi podrem tornar a viure tranquil·les filles meves. Bé, potser tot just començarem, per primera vegada, a estar bé, de veritat.
Abans aquí hi havia uns éssers que es creien molt poderosos i es pensaven els amos de tot i de tothom. Però no ho eren. Va venir una sequera tan llarga i tan immensa, que tots els mamífers i animals terrestres es van extingir.
Hem tingut sort, encara hi ha peixos, insectes, cucs i tota mena de plantes. Nosaltres sobreviurem. Ara no tenim ningú que ens caci ni que ens ataqui. Ara els ocells som els reis. I ara torna a nevar i a ploure. I la vida de la nostra espècie sembla assegurada per a molts anys.
Garsetes, no us espanteu, sota la neu, que és bona i que es torna aigua, tan necessària, trobarem tot el que ens fa falta.
Les garsetes han tingut sort de tenir aquesta mare amorosa.
ResponEliminaEls pot cantar una bella balada conemporània (d'en Raimon) amb un poema de fa segles de Roís de Corella:
"Ab los peus verds, los ulls e celles negres,
penatge blanc, he vista una garsa,
sola, sens par, de les altres esparsa,
que del mirar mos ulls resten alegres;
i, al seu costat, estava una esmerla,
ab un tal gest, les plomes i lo llustre,
que no és al món poeta tan il•lustre,
que pogués dir les llaors de tal perla;
i, ab dolça veu, per art ben acordada,
cant e tenor, cantaven tal balada:
"Del mal que pas no puc guarir,
si no em mirau
ab los ulls tals, que puga dir
que ja no us plau
que jo per vós haja a morir...."
Moltes gràcies, Xavier, per la cançó, pel poema... ja que me la poses tan a prop, vaig a escoltar-la!
EliminaTot i que em sap greu per la part que ens toca, s'ha de reconèixer que és ben cert que la natura se'n sortiria molt millor sense aquests "mamífers que es creien molt poderosos i es pensaven els amos de tot i de tothom".
ResponEliminaUn relat ben diferent de l'anterior. Ben trobat!!
Moltes gràcies, Mc!
EliminaQuin futur que ens proposa aquesta lectura !.... ja em sento una mica "dinosaure" ! hehehe Salut i bon cap de setmana :)
ResponEliminaQuin descans els hi quedaria a tota la resta. Som una plaga, però em sembla que trigarem molt a extingir-nos, tot que segurament tot arribarà, un dia o altre.
EliminaSalut i bon cap de setmana... a veure si plou!
Pot passar i serà la natura qui pugui sobreviure... sense nosaltres.
ResponEliminaEspero que no sigui una predicció.😅
Aferradetes, nina.
No se'm donen gaire bé les prediccions, o sigui que no, no ho és, és només un relat, inspirat pel moment penós que vivim...
EliminaAferradetes, bonica!
Bien, después de un tiempo, veremos que recordamos.
ResponEliminaBesos
A veure...
EliminaEstà bé que t'inspiris per segona vegada. Ara mateix està plovent al meu poble, sembla que no pugui ser.
ResponEliminaSí, aquí també ha plogut. Un ruixat ben fort i amb força aigua, però tampoc ha durt gaire. Sembla que hi tornarà ... a veure. Dona gust veure la pluja.
EliminaVeig que el dibuix t'ha inspirat doblement, i no m'estranya, ja que és molt bucòlic...La garsa deu esperar que es fongui la neu, per veure si troba algun tresor brillant per endur-se al niu i jo també sóc de les que diu que aquest any no ha fet hivern, aquí al litoral , no !!!
ResponEliminaBona nit, Carme.
Doncs tot just a Collserola, jo trobo que sí, que ha fet hivern.
EliminaBona nit, M Roser!