Nosaltres en la nit


Aquest és el libre que més m'ha agradat en el que porto d'any. Kent Haruf, descobert de fa poc,  m'ha anat entrant endins i ja en porto uns quants de llegits  i encara en tinc un altre a punt de llegir.  Nosaltes en la nit és una història dolça, tendra, que parla de l'amistat i de l'amor, però també de les convencions i de les relacions familiars i fins i tot dels xantatges emocionals.  Preciós i una mica trist. Us en poso uns petits fragments:

"Vull dir que tots dos estem sols. Fa molt de temps que estem sols. Anys. Jo em sento sola i penso que potser tu també.  Em preguntava si voldries venir i passar la nit amb mi. I parlar"

"Però em sembla que si  a la nit tingués algú al costat podria tornar a domir. Una bona persona. Tenir-la a prop. Parlar a la nit, a les fosques. Es va esperar. Què et sembla?"

"L'Addie es va aixecar, va sortir i va tornar a casa seva, i en Louis va mirar des de la porta, aquella dona de setanta anys, d'estatura mitjana i de cabells blancs que caminava sota els arbres, entre les clapes de llum que feia el fanal de la cantonada. Vatua l'olla.  No et precipitis, ara." 



 

Comentaris

  1. Pel que t'he llegit i el que he llegit, sí que sembla una història dolça i tendre.
    Ho tindré en compte. Gràcies!.

    Aferradetes, bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un llibre bonic. I tot i que aquesta qualificació sembla que no digui gaire res i fins i tot que no sigui adequada per a un llibre, a mi em sembla la més exacta que es pugui donar.

      Aferradetes, Paula!

      Elimina
  2. No coneixia aquest escriptor. En aquesta casa teva sempre aprenem molt.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Descriu la vida rural dels Estats Units d'una manera molt propera als personatges. Precisament aquesta proximitat a les maneres de ser i de fer, és allò que més m'agrada a mi.

      Elimina
  3. No he llegit res d'aquest autor, però miraré de trobar alguna obra seva. Que t'hagi agradat tant és una bona garantia i no ho dic per dir. Fa uns mesos vaig llegir un llibre de Karmele Jaio, una autora que també em vas descobrir tu, i em va agradar força. Prou per tenir una altra novel·la seva a la meva llista de pendents esperant torn. Ara tocarà afegir-hi a Kent Haruf també. 

    ResponElimina
    Respostes
    1. He llegit 2 llibres la trilogia de Holt: Cançó de la Plana, Capvespre i tinc Benedicció en el punt de mira. Serà un dels llibres de Sant Jordi.

      Aquest s'ha colat, però no hi fa res, perquè la història és ben independent, només que li fa una clucada d'ull a la trilogia.

      També vaig llegir El vincle més fort, és molt dur, però molt bo. Jo diria que t'agradarà aquest autor. Jo l'he conegut a través d'en XeXu, amb qui també acostumem a coicidir força de gustos literaris.

      M'alegro que t'hagi agradat la Karmele Jaio, jo també voldria continuar llegint més llibres d'ella.

      Elimina
  4. No he leído el libro sin embargo vi en Netflix, creo, la película por accidente y resulta extraña pero agradable.

    Salud

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ah! Sí, és cert, en van fer una peli, jo no l'he vista, no puc opinar.

      Salut, Erik!

      Elimina
  5. El vaig llegir fa molt de temps i se'm va ficar ben endins a mi també. Estic d'acord amb tu que és una història dolça i trista alhora. I ara en llegir els teus fragments m'hi has fet tornar.
    Tinc pendent la trilogia de Holt, que a veure si m'hi poso algun dia...

    Una abraçada, Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, és molt bonic. A mi la trilogia també m'ha agradat prou com per continuar llegint els tres llibres, però no al mateix nivell que aquest. Aquest és senzill, directe, clar, entranyable... la trilogia tampoc és difícil de llegir, però és més complexa, ni que sigui per la quantitat de personatges que hi surten.

      Espero que si algun dia t'hi decideixes, també y'agradi.

      Una abraçada Núria!

      Elimina
  6. M'agrada tot menys aquest "cant potent a la vida" del ressenyador. Un cop vaig llegir que això és molt cursi, crec recordar.
    Ara mateix em falta temps per llegir, amb el club de lectura que porto!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una manera de dir en la que no sé si hi estic gaire d'acord. No sé si vols dir que és cursi aquesta expressió o la novel·la. L'expressió a mi tampoc m'agrada i trobo que no correspont a la novel·la. Els protagonistes s'estimen la vida ni més ni menys que qualsevol altra persona.

      Ja deus llegir altres coses, pel club ... tothom tria per llegir el que li ve més de gust. Per a això a mi em costa participar en un club de lectura, vaig molt al meu aire llegint i m'agrada decidir jo el que llegeixo.

      Elimina
  7. Jo tampoc coneixia aquest autor, però pels fragments que ens en regales sembla un llibre agradable de llegir.
    Bona nit, Carme.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars