Finestra clausurada
L'heura dels dies, que feia temps que s'insinuava aquí i allà, assetjant la nostra casa i la nostra finestra, ha acabat per clausurar-la. De moment la respectem... o potser és només que tenim espera.
Un dia voldrem obrir la finestra i posarem l'heura a ratlla.
L'obrirem de bat a bat i tornarem a veure la claror del sol i veurem els arbres del carrer, i a la nit la lluna i els estels i la gent com passeja amb calma o com caminen apressats per davant de casa.
He, he, he... sí que fa temps que no s'obre la finestra!.
ResponEliminaÉs molt, molt bonica la foto, nina.
Aferradetes gens assetjadores, Carme.😅
Sí deu fer una colla de dies.
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes preciosa!
Me gusta dejarla crecer y llenarlo todo.
ResponEliminaSalud
Per les finestres, també? 😂
EliminaSalut, Erik!
La natura fa la seva via, no demana mai permís ! :)
ResponEliminaSalut !
Va a la seva i ben fet que fa... amb una espècie com la humana, no es pot anar amb contemplacions!
EliminaSalut Artur!
Si obres la finestra ocuparà la galeria, el passadís, el domitori i el menjador.
ResponEliminaHaurem de fer-ho amb molta vigilància doncs...
EliminaSi deixem passar massa temps no serà tan fàcil com sembla tornar a obrir la finestra. L'heura es pot fer tan espessa que podem arribar a oblidar que allí hi havia un lloc des d'on veiem el sol. Està bé que siguem respectuosos i tinguem espera... però sense passar-nos. ;-)
ResponEliminaÉs ben cert i es fan uns troncs grossos com braços... haurem d'espavilar-nos... he, he, he...
EliminaL'heura és una cosa molt acaparadora, un paràsit. Les finestres són per ser obertes, per permetre la bona vista.
ResponEliminaSí, jo no la tindria pas tan a prop, si fos casa meva.
EliminaL'heura fa el seu camí i no li fa res clausurà la finestra...Ja veig que dius que no és casa teva, perquè jo tampoc tindria la finestra tancada tants dies, que li permetés a l'heura fer de les seves, encara que visualment, és força bonic.
ResponEliminaBona nit, Carme.
L'heura sempre és bonica de veure, però per les cases i per les finestres no és gaire bona cosa...
EliminaBona nit, M Roser!
El temps i la natura ho poden tot però millor quedar-nos amb la poesia
ResponElimina"Ho obrirem de bat a bat i tornarem a veure la claredat del sol i veurem els arbres del carrer, ia la nit la lluna i les estrelles i la gent com passeja amb calma o com caminen apressats per davant de casa", doncs seguirem gaudint del que ens ofereix la vida a tothom. Carme, salut i pau.
Gràcies, Antonio!
EliminaSalut i pau per a tu també i per a tothom!
Deix de nit tancada la finestra,
ResponEliminapassa el temps
i amb tempura d’oblit,
els batents
encara hi són de closos.
Potser han dut malament
la soledat
que els ha deixat
a l’estacada.
Mentre,
pacientment la heura veïna
els ha volgut visitar,
lliscant amunt i avall,
poc a poc,
obrint fulles al jorn,
demanant permís
i cridant “Hi són”,
arriba a la finestra,
la veu eixuta i resseca.
Una mica trista,
o tal vegada
és el posat
per estar tancada.
Com dolça amiga,
l’acarona
i arraulint-la entre les branques,
entre fusta germana
li canta o li grinyola,
cançons seves de bressol.
qui sap si
Una nova visió, molt dolça, d'aquesta heura que no tanca ni aïlla sinó que acompanya i acarona.
EliminaMoltes gràcies qui sap qui! una abraçada.