Aments d'avellaner
Miro el color del paisatge d'hivern, i aquestes flors d'avellaner no se'n desdiuen pas, sembla que el copien tan exactament com saben, alegrement han pres una mica del torrat suau dels prats, el color pàlid de les branques dels arbres despullats, de les fulles seques caigudes, de les parets de pedra.
Discretament ballen amb una mica de vent, ara que poden fer-ho.
Tot és efímer, però les avellanes sortiran quan sigui estiu.
Sembla que ja tot em sigui igual, que ja res no importi. Res més que mirar com tremolen amb el vent i pensar com s'ho faran per convertir aquest ament llarg i lleuger en avellanes plenes i rodones.
De vegades, els que diuen que tot els és igual, que no els importa res és perquè s'han adonat d'allò que és realment important. I és que hi ha coses que no són tan importants com ens volen fer creure i d'altres que ho són molt encara que no ens en parlin gaire com, en aquest cas, el cicle de la natura que (com dèiem al teu anterior post) va fent el seu camí malgrat tot.
ResponEliminaSempre em sembla màgica la natura i que d'aquí puguin sortir avellanes em meravella. Procurarem fixar-nos amb les coses importants, Mc!
EliminaPerò de ben segur que la poesia t'importa molt.
ResponEliminaNo sé si molt, però una mica sí, Helena!
EliminaMirar i pensar ja és molt important i dir-ho o no, va amb la persona.
ResponEliminaNo havia pensat mai com s'ho fan... quan no entenem una cosa, diem: miracles de la natura.🤔 (Tot i que avui dia, ho podem saber gairebé tot en un clic, però així ja s'ha perdut la màgia del pensament).
Aferradetes observadores, nina.
Sí, és que la natura fa miracles constantment. Perquè jo trobo que encara que ho entenguem, com que no anem a mirar cada dia què està passant amb el aments fins a tornar-se avellanes, ho entenguem o no, per a nosaltres, és igualment miraculós. Potser si ho seguíssim dia a dia, i veiessim la transformació en totes les seves etapès, no ens ho semblaria tant.
EliminaAferradetes, bonica!
Deu existir alguna cançó que parli de les flors dels avellaners?
ResponEliminaSi tu no ho saps, Xavierm, és que no existeix... jo no en tinc ni idea.
EliminaLa verdad es que haber sido de ciencias te deja sin sorpresas cuando te fijas en por ejemplo esas flores y como se convierten en frutos después. Pero el romántico que viven en mi sigue maravillándose a pesar de todo del milagro de la naturaleza.
ResponEliminaBesos
Espero que la sorpresa i el meravellament no ens deixin mai... són la màgia de la vida.
EliminaUna abraçada.
D'una cosa tan senzilla com un avellaner, en pots treure una bona foto... A l'estiu segur que collirem uns bons grapats d'avellanes Hi ha una dita que diu: Per Santa Magdalena( que és a l'agost) l'avellana plena. Tampoc conec cap cançó que en parli.
ResponEliminaBona nit, Carme.
Per Santa Magdalena l'avellana plena, i tant! Jotambé me la sabia, aquesta. Però no és ben bé cert (suposo que depèn del clima i de les diferens comarques). La Santa Magdalena que jo conec és el 22 de Juliol i ho sé perquè tenia una tieta que se'n deia. I jo pels llocs on he estat mai no les he vist plenes pel juliol.
EliminaBona nit, M Roser!