Relats conjunts de març:
Zinaïda Serebriakova, 1919, Карточный домик
El pobre Nel, com que és el més petit, comença jugant amb desavantatge i ha de deixar unes quantes penyores: el gerret de flors que la mare li posa a la seva habitació, un llibre, la seva pilota. Fins que al final els exposa clarament com s'ha de construir el castell perquè sigui una mica més resistent. I fins i tot calcula el nombre de cartes que cal posar a cada pis perquè s'aguanti. Els seus germans se'l miren com si veiessin un extraterrestre. Tot i així, el resultat és que amb el castell encara més resistent, els seus germans no el fan caure mai i en canvi ell, el fa caure una vegada més.
Quan porta el soldadet de barret de copa i cassaca vermella, la seva germana li diu:
-Nel d'on has tret aquesta joguina, que no te l'havia vist mai?
-És nova d'avui, me l'ha regalat el veí del tercer, aquest senyor que és matemàtic i que m'ensenya sempre coses molt interessants.
PD: manllevant personatges de la història d'en Mc. Gràcies Mc, per deixar-me'l!
Aiiii ! aquest veí del tercer ! hehehe s'està fent "molt" popular :D
ResponEliminaBona seqüela, Carme !. Salut !.
Sí, és que el tio és un crack i pel que es veu, no només de les matemàtiques...
EliminaGràcies, Artur, salut!
Una manllevada que ha donat un bon resultat. No hi ha res millor que que tenir il·lustres veïns.😉
ResponEliminaAferradetes, nina.
S'ha d'aprofitar la saviesa, allà on la trobem!
EliminaAferradetes, preciosa!
Trobo que els germans més grans se n'aprofiten una mica del petit, que per molt que tingui clara la teoria de construcció de castells és evident que encara li falta pràctica. ;-)
ResponEliminaHe trobat genial aquesta altra versió de la història amb els meus personatges. M'encanten aquestes interaccions blogaires, ja ho saps. Gràcies a tu per fer-los servir.
Per cert, pel que veig tot sembla indicar que les sospites del pare s'acabaran confirmant, oi?
Jo crec que sí, que aquest veí del tercer, està molt interessat en aquest petit-gran matemàtic i que el pare sospita amb raó.
EliminaHe, he, he... Sempre és divertit interaccionar una mica.
Abraçades, Mc!
Tener buenos amigos se ve que es muy productivo.
ResponEliminaBesos
Sí, sempre és profitós tenir bons amics...
EliminaUna abraçada.
Al blog del Mc li vaig preguntar si ell era el pare del Nel i ho ha desmentit, amb l'excusa de que té coartada.
ResponEliminaTu no seràs la mare?
Jo soc fatal amb les cartes, no en sé gens, però no sé si això servirà de coartada... he, he, he...
EliminaEn saps tant de fer bons poemes com de fer bones narracions, Carme, jo no goso pas!
ResponEliminaEm costa a mi també, però m'agrada. M'agrada molt escriure en forma de diàleg.
Elimina