El repte de les 4 paraules : tinta, deliciós, branca, amor.


Va ser deliciós aquell matí d'estiu
quan asseguts sota d'un arbre
vam construir tot un futur  
només amb les paraules.
A la branca més alta, un niu de merles.
A sota, un amor, sense signatures de tinta.
......................................................................................Carme

Sovint gastem massa tinta
buscant un amor generós,
però no sempre és a la branca més alta
el fruit més deliciós.
.........................................................................................McAbeu

Escric amb tinta d'argelaga, 
de color groc potent, 
per a que m'escoltis, amor, 
des de la branca on t'has refugiat. 
O amb color ginesta, que és més deliciós.
.....................................................................................Xavier

Comentaris

  1. No sembla un repte gaire fàcil amb aquesta "tinta" que no acaba de lligar amb la resta de mots, però trobo que te n'has sortit força bé. No m'ha costat imaginar-me dos cors gravats (sense tinta, efectivament) al tronc de l'arbre i enllaçats per a tot aquest futur que van començar a construir en aquell moment. Ben trobat!

    I, justament perquè no m'ha semblat un repte fàcil, aquesta vegada també ho he volgut provar. M'ha sortit això:

    Sovint gastem massa tinta
    buscant un amor generós,
    però no sempre és a la branca més alta
    el fruit més deliciós.


    Bon cap de setmana!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon diumenge Mc.
      M'agrada molt que t'hi hagis afegit amb un poema ben bonic i encertat.
      Moltes gràcies!
      Després, des de casa el posaré al post.
      Una abraçada.

      Elimina
  2. Els arbres, també poden ser fidels confidents dels amors futurs i presents.... Bona aportació, com la que ha fet en McAbeu ! . Felicitats als dos :)

    ResponElimina
  3. Deliciós aquest amor, sense cap tinta per signar-lo. Més amunt que la branca més alta serà el seu futur.
    Molt ben trobat, tant el teu com el d'en Mac.😉

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
  4. Sobre "vam construir tot un futur/ només amb les paraules": és que el futur és fet de versos.

    ResponElimina
  5. Quan hi ha amor el futur sempre és encoratjador.
    Us n'heu sortit molt bé amb aquest repte !

    Una abraçada, Carme!

    PD: Després d'un temps sense passar per aquí ja torno a ser-hi :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'alegro molt que tornis q ser per aquí.
      Moltes gràcies per tornar.
      Una abraçada molt forta, Núria!

      Elimina
  6. Escric amb tinta d'argelaga, de color groc potent, per a que m'escoltis, amor, des de la branca on t'has refugiat. O amb color ginesta, que és més deliciós.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada molt la teva aportació. Ja la tenim al post.
      Moltes gràcies, Xavier!

      Elimina
  7. Bona nit,Carme!
    M'he fet un bon tip de posar-te comentaris i he gaudit molt amb els teus posts. Jo, cada dia, escoltar cantar les merles que venen a fer el niu als arbres de debant de casa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Canten molt bé les merles... gràcies per la paciència i per deixar tants comentaris.

      Bona nit, M Roser,

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars