El semàfor i la lluna
THE CACTUSENA
Instant fugaç
entre el cel i la terra.
Codi de llums:tens pas lliure a la lluna
mentre que el verd fa el ple.
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
Instant fugaç
entre el cel i la terra.
Codi de llums:
Una interpretació de la imatge molt dolça.
ResponElimina(Vaig llegir la teva magnífica tanka al blog de l'Helena)
Aferradetes, preciosa.
Moltes gràcies, Paula.
EliminaAferradetes bonica!
lindo
ResponEliminaMoltes gràcies, Erik!
EliminaUn semàfor que es mira la lluna i li dona pas, perquè tothom la pugui veure...
ResponEliminaBona nit, Carme.
A vegades sembla que les cose vagin així de màgiques...
EliminaBona setmana M Roser!
Els semàfors haurien de tenir 5 llums:
ResponEliminaEl vermell, l'ambre, el verd, el lluna i el sol.
O bé,
EliminaEls semàfors haurien de tenir 6 llums:
La vermella, l'ambre, la verda, la lluna, la sol i la poètica.
No donarien l'abast... he, he, he...
Elimina...i no t'encantis,
ResponEliminaque ja arriben el groc i el roig !
Salut ;)
Noval a badar!
EliminaSalut, Artur!
Un i altra fan camí al seu ritme: el semàfor ràpidament canvia, la lluna, a un ritme més pausat, creix i decreix amb totes les seves fases.
ResponEliminaUna fotografia original i curiosa d'on n'has escrit una tanka ben encertada.
Una abraçada, Carme!
Tant lluny que estan l'una de l'altre, però tan connectats que semblen a la foto... he, he, he...
EliminaUna abraçada, Núria!
Fas molt bé de penjar-ho aquí. No me'n vaig recordar de publicar la teva tanka al meu blog, vaig massa de bòlit.
ResponEliminaNo et preocupis gens, Helena. A vegades encara ue tu ho publiquis, jo també ho faig i altes vegades ni me'n recordo de portar-ho cap aquí. Grècies pels teus estímuls i inspiracions.
Elimina