Fa un dia núvol,
i cauen gotes.
Fa una plujeta molt minsa,
que no cobreix
ni les mínimes necessitats d'aigua
del bosc i del camp.
Cauen gotes,
però els colors de la posta
no fallen a la cita de cada dia.
Les gotes, sobre les branques, reflecteixen
el color carbassa que els envia el sol ponent.
Fa tant que no plou, que quan ho fa, ho fa amb timidesa...casi sense deixar-se veure.
ResponEliminaSalut ;)
És terrible això de la manca de pluja, quan plou sembla que no gosi...
EliminaGràcies, Artur.
Salut i pluja!
Diuen que mai no plou al gust de tothom. I aquesta vegada, al nostre país no plou al gust de ningú.
ResponEliminaMolt bona aquesta volta que li has donat a la frase... ja tens raó. Simplement no plou.
EliminaSalut i pluja per atu també.
Pues aquí ya vamos teniendo el cupo casi completo esta todo verde y salvaje. Pero ya se sabe esta tierra dentro de nada estará toda de color ocre.
ResponEliminaBesos
Aprofiteu el verd i l'alegria de la pluja!
EliminaUna abraçada
Per aquí des de novembre no plovia, però ara sembla que no sap aturar-se.
ResponEliminaNo ens conformem mai!🤷♀️
Aferradetes, nina.
A mi ja m'agradaria que ens n'arribés una mica fins aquí, encara que després no sapigués aturar-se.
EliminaAferradetes, bonica!
La posta, amb els seus colors i cada dia diferent, no falla mai.
ResponEliminaLa pluja fa temps que sí que està de baixa, tan necessària i que no hi hagi manera de ploure amb ganes. Tant debò aquestes gotes es multipliquin ben aviat i en siguin moltes per donar vida als camps i boscos, bona falta fa.
Una abraçada, Carme
Gràcies, Núria compartim desitjos i necessitats de pluja...
EliminaUna abraçada.
La segona aquarel·la fa més justícia al poema, pels traços entre marrons i taronges en els camps. Fas unes entrades molt completes, entre pintura i poema!
ResponEliminaMoltes gràcies, Helena!
EliminaLa pluja necessitat pel Planeta Terra i el seu manteniment. Els monsons del est benvinguts sempre, sense ells, pobresa i misèria humanes. Gràcies Carme i felicitats per la foto. Salut.
ResponEliminaMoltes gràcies, a tu, Antonio!
EliminaSalut i pau!
Aviat no sabrem que és la pluja, ens l'hauran de presentar...Com deia en Raimon: "al meu país la opluja no sap ploure".
ResponEliminaPetonets, Carme.
Sí, i en comptes d'aprendre'n una mica, en desapren cada dia... "qui li dirà com ha de ploure?"
EliminaBon cap de setmana gelat, M Roser.