Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Fa tant que no plou, que quan ho fa, ho fa amb timidesa...casi sense deixar-se veure.
ResponEliminaSalut ;)
És terrible això de la manca de pluja, quan plou sembla que no gosi...
EliminaGràcies, Artur.
Salut i pluja!
Diuen que mai no plou al gust de tothom. I aquesta vegada, al nostre país no plou al gust de ningú.
ResponEliminaMolt bona aquesta volta que li has donat a la frase... ja tens raó. Simplement no plou.
EliminaSalut i pluja per atu també.
Pues aquí ya vamos teniendo el cupo casi completo esta todo verde y salvaje. Pero ya se sabe esta tierra dentro de nada estará toda de color ocre.
ResponEliminaBesos
Aprofiteu el verd i l'alegria de la pluja!
EliminaUna abraçada
Per aquí des de novembre no plovia, però ara sembla que no sap aturar-se.
ResponEliminaNo ens conformem mai!🤷♀️
Aferradetes, nina.
A mi ja m'agradaria que ens n'arribés una mica fins aquí, encara que després no sapigués aturar-se.
EliminaAferradetes, bonica!
La posta, amb els seus colors i cada dia diferent, no falla mai.
ResponEliminaLa pluja fa temps que sí que està de baixa, tan necessària i que no hi hagi manera de ploure amb ganes. Tant debò aquestes gotes es multipliquin ben aviat i en siguin moltes per donar vida als camps i boscos, bona falta fa.
Una abraçada, Carme
Gràcies, Núria compartim desitjos i necessitats de pluja...
EliminaUna abraçada.
La segona aquarel·la fa més justícia al poema, pels traços entre marrons i taronges en els camps. Fas unes entrades molt completes, entre pintura i poema!
ResponEliminaMoltes gràcies, Helena!
EliminaLa pluja necessitat pel Planeta Terra i el seu manteniment. Els monsons del est benvinguts sempre, sense ells, pobresa i misèria humanes. Gràcies Carme i felicitats per la foto. Salut.
ResponEliminaMoltes gràcies, a tu, Antonio!
EliminaSalut i pau!
Aviat no sabrem que és la pluja, ens l'hauran de presentar...Com deia en Raimon: "al meu país la opluja no sap ploure".
ResponEliminaPetonets, Carme.
Sí, i en comptes d'aprendre'n una mica, en desapren cada dia... "qui li dirà com ha de ploure?"
EliminaBon cap de setmana gelat, M Roser.