El pou
Els mecanismes del pou,
fa temps que han callat,
no se'n treuen galledes que regalimen,
ni puja i baixa la corriola.
I la font ja no raja.
Al fons de tot
encara hi ha un reflex de llum
una esperança d'aigua.
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
On hi va haver "vida", sempre queda una esperança, encara que sigui petita o estigui al fons de tot.
ResponEliminaM'agrada molt el dibuix, gairebé més que la foto.
Aferradetes lluminoses, nina.
Moltes gràcies, nina!
EliminaAferradetes, preciosa!
Siempre quedara esa esperanza en espera de que alguien arregle la polea.
ResponEliminaBesos
Sí, si hi ha aigua, hi ha esperança...
EliminaUna abraçada.
Els pous tenen molt d'encant...Vaig viure en una casa que tota l'aigua que utilitzàvem, menys la de beure, depenia d'un pou i recordo el xerric de la corriola, un divertiment per a la mainada.
ResponEliminaSembla que aquest té una lleugera esperança, de reviure!!!
Bona nit, Carme.
A veure, si reviu... a vegades les aigües ja no són bones com abans, s'han contaminat d'una manera o altra...
EliminaBona nit, M Roser!
Sóc dels que, per edat, he begut moltes vegades aigua del pou, que jo mateix feia pujar ajudat per la galleda i la corriola.
ResponEliminaAmb tantes aigues contaminades cada vegada és més difícil trobar pous fiables.
Ho expliques molt bé en el teu poema.
És cert, moltes aigües estan contaminades, amb tot treure aigua d'un pou amb una galleda és com màgia.
EliminaGràcies, Xavier!
El cel dins un pou, es titula molt eloquentment un poemari de Ramon Boixeda.
ResponEliminaUn títol preciós i que porta la mateixa esperança que aquest meu reflex de llum.
Elimina