El pou


Els mecanismes del pou,  
fa temps que han callat,  
no se'n treuen galledes que regalimen,  
ni puja i baixa la corriola.  
I la font ja no raja.

Al fons de tot 
encara hi ha un reflex de llum
una esperança d'aigua.

Comentaris

  1. On hi va haver "vida", sempre queda una esperança, encara que sigui petita o estigui al fons de tot.

    M'agrada molt el dibuix, gairebé més que la foto.

    Aferradetes lluminoses, nina.

    ResponElimina
  2. Siempre quedara esa esperanza en espera de que alguien arregle la polea.

    Besos

    ResponElimina
  3. Els pous tenen molt d'encant...Vaig viure en una casa que tota l'aigua que utilitzàvem, menys la de beure, depenia d'un pou i recordo el xerric de la corriola, un divertiment per a la mainada.
    Sembla que aquest té una lleugera esperança, de reviure!!!
    Bona nit, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A veure, si reviu... a vegades les aigües ja no són bones com abans, s'han contaminat d'una manera o altra...

      Bona nit, M Roser!

      Elimina
  4. Sóc dels que, per edat, he begut moltes vegades aigua del pou, que jo mateix feia pujar ajudat per la galleda i la corriola.
    Amb tantes aigues contaminades cada vegada és més difícil trobar pous fiables.
    Ho expliques molt bé en el teu poema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És cert, moltes aigües estan contaminades, amb tot treure aigua d'un pou amb una galleda és com màgia.

      Gràcies, Xavier!

      Elimina
  5. El cel dins un pou, es titula molt eloquentment un poemari de Ramon Boixeda.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un títol preciós i que porta la mateixa esperança que aquest meu reflex de llum.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars