Silueta


L'Imma havia nascut en un poble bonic i envoltat de masies i terres  de conreu que li feien d'embolcall. Segur que s'hi hauria sentit molt bé,  arrelant i fent-se una més dels veïns que formaven aquesta comunitat.

Però això no va passar, perquè la vida (o els seus pares) la van portar a destinacions diferents, tantes, en tan pocs anys que per una part se sentia una mica desarrelada i forastera arreu, però com a contrapartida,  a tot arreu del seu país se sent a casa, sense distingir gaire un lloc d'un altre:  a les ciutats, al camp,  a les serralades boscoses,  a la muntanya. 

Quan viatja pel seu país i admira la seva bellesa tan variada, sempre pensa:  aquí  hi podria viure  o aquí  m'agradaria viure-hi. 

Però el seu objectiu  més concret, és tornar al seu poble i conèixer més a fons la seva gent. 

En recorda bé els colors, la silueta, però li manquen els detalls.

Comentaris

  1. La vida és llarga. Potser algun dia l'Imma, com els coloms missatgers tornarà al seu niu, a la casa del poble que la veure néixer.

    ResponElimina
  2. Saber d'on vens és tant o més important que saber on vas. Per tant, espero que algun dia aconsegueixi tornar-hi i que aquest record, ara un pèl desdibuixat, es torni una realitat.

    Bon cap de setmana, Carme!

    ResponElimina
  3. Li manquen els detalls, com en la teva aquarel·la, molt ben trobat.

    ResponElimina
  4. Ser ciutadana del món tampoc és mala cosa... però és ben cert que les arrels sempre tiren cap a casa.

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per a mi si, les arrels m'estiren molt...
      Aferradetes, bonica!

      Elimina
  5. Me imagino que a fuerzas de estar en un lugar terminas por hacerte de el, yo siempre me he considerado mas habitante del planeta que de ningún lugar concreto. A donde quiera que voy iré cargado con mi cámara a cuestas.

    Besos

    ResponElimina
    Respostes
    1. El teu país és la teva càmara! he, he, he... molt ben trobat!
      Una abraçada.

      Elimina
  6. Realment la terra tira molt, però no sempre i ho dic jo que he canviat 7 vegades de poble i on vaig neixer no és del que en tinc millors recors!!!
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, les coses van com van... jo m'arrelo fàcilment i a tot arreu on he viscut em sembla casa meva...

      Bona setmana M Roser!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars