Pou al Ventalló
Hi ha un pou amagat
entre el sol i l'ombra.
Escletxes de llum
me l'ornen de perles.
Des del fons del pou
puja l'aigua clara.
I de dins, endins
l'aliment de l'ànima.
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Un pou ben curiós, amb casa pròpia.
ResponEliminaM'agraden especialment els teus darrers versos.
Aferradetes dolcetes, preciosa.
Moltes gràcies, Paula.
EliminaAferradetes dolcetes, bonica!
Quin conjunt tant bonic, el pou amb una caseta que el protegeix, aquest arbre tan gros que sembla que hi reposi...
ResponEliminaBona nit, Carme.
Sí, era un pati, petit però molt bonic que es veia pasant pel carrer. Em va agradar tot molt. Bona nit, M Roser!
EliminaBen protegit el pou, amb aquesta caseta. I ben acompanyat de l'arbre que en fan un racó especialment bonic. Els teus versos ho acaben d'embellir.
ResponEliminaUna abraçada, Carme!
Moltes gràcies, Núria!
EliminaUna abraçada.
Me gusta ese pozo. Y las letras.
ResponEliminaBesos
Gràcies, Erik!
EliminaUna abraçada.
Mentre hi hagi aigua als pous hi ha esperança.
ResponEliminaFa por, que deixi d'haver-n'hi....
EliminaLa bellesa exterior no és res sense la vida interior. Preciós, Carme, tant per les perles com per l'aigua clara!
ResponEliminaMoltes gràcies, Helena!
Elimina