Porta o no…
"Segons la concepció de Benjamin, estar perdut significa ser totalment present, i ser totalment present significa ser capaç de viure immers en incerteses i misteris"
fragment del llibre "Sobre l'art de perdre's" de Rebecca Solnit
Les portes, com les persones, també es poden perdre... i a vegades, tot i perdudes, encara embelleixen.
La sensació d'estar perduts... quants cops en la vida!.
ResponEliminaM'encanta la porta i el fragment de na Rebecca Solnit.
Aferradetes, preciosa.
No voldria enganyar ningú amb aquest fragment. El títol que porta aquest llibre correspon al primer article o assaig dels molts que formen el llibre, i està molt bé, però la resta m'ha semblat bastant pesadets.
EliminaAferradetes, bonica!
Les flors guarneixen la llum que no entra a l'antiga porta. No tot està perdut!
ResponEliminaNo tot està perdut, les flors encara neixen...
EliminaUna porta que avui se sent contenta i alegre.... i s'ha engalanat !!
ResponEliminaBona setmana !!.
S'ha mudat per estar ben bonica! Bona setmana!
EliminaA la vista está.
ResponEliminaBesos
Gràcies.
EliminaPetons.
Suposo que antigament era una porta que, després, algú va convertir en finestra. Tan se val, aquestes flors que donen vida...
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Sí, les circumstàncies canvien i anem adaptant les coses a elles.
EliminaBon vespre, M Roser.
Una decadència plena de vida! Que encara embelleix, com dius tu.
ResponEliminaSí, la vaig trobar ben bonica, aquesta porta que ja no és porta...
Elimina