Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Uauu, quin cossiol més preciós!.
ResponEliminaTambé borraría els extrems, m'agrada la idea de que tot es complementi... com el ying i el yang.☯
Aferradetes, preciosa.
Moltes gràcies, Paula!
EliminaAferradetes, bonica!
M'ha costat Veure que és aquesta construcció tan original, he decidit que deu ser una capella; I quina planta tan guapa !
ResponEliminaBon vespre , Carme.
Sí, és l'església d'El Ventalló, que curiosament té una porta antiga, tancada amb un vidre que no es pot obrir a peu de carrer i es veu l'interior. Suposo que la planta serveix perquè ningú intenti entrar a través del vidre, si no el veu. I el reflex de fora em va agradar.
EliminaBon vespre, maca!
Un mirall misteriós. Ni real ni irreal.
ResponEliminaTot mirant a dins i "fiquem" una mica del nostre fora.
EliminaSi pensáramos así seguro que tendríamos muchos menos problemas .
ResponEliminaBesos
Segur que sí, però costa pensar així!
EliminaUna abraçada
Molt ben reflexionat. El blanc i el negre alhora.
ResponEliminaTot és en tot...
Elimina