Tanca amb vinques blanques
Pètals de llum
s'escapen de la tanca.
Cerquen camins.
Tantes fugides
per no seguir el ramat
les fa més belles.
Rere la tanca
de bellesa florida:
la llibertat
La força del destí
deixa escrita una tanka. ........ Xavier Pujol
de bellesa florida:
la llibertat
La força del destí
deixa escrita una tanka. ........ Xavier Pujol
Rere la tanca
ResponEliminade bellesa florida:
la llibertat.
La força del destí
deixa escrita una tanka.
Moltes gràcies per la teva tanka, Xavier.
EliminaLa natura sempre intenta obrir-se camí... tot i que sovint li posem molt difícil.
ResponEliminaSempre troba llocs, forats i racons per fer la seva feina.
EliminaFins i tot a les pedres la natura es mostra. I per això, fa més bonic el seu esforç.
ResponEliminaPreciosa la foto.
Aferradetes, nina.
És veritat, a vegades sobre la prdra més dura, hi havegetació. Al jardí de casa en un raconet d'un graó, hi ha una esquerdeta on ha sortit una farigola.
EliminaAferradetes, bonica!
Se cuelan por cualquier lado, tengo una foto en que se cuelan a través de una cortina de terraza-
ResponEliminaI jo tinc una foto, en què la vegetació s'ha "menjat" una cortina, quasi sencera... he, he, he...
EliminaPodrien ser el que se'n diria unes flors "empoderades"!
ResponEliminaPodria ser, volen sortir al carrer i fer-se veure i sentir.
EliminaLa natura ens sorprèn com heu descrit. Pot estar un temps aletargada però en un moment donat es desperta, es manifesta i ens admira. Gràcies Carme felicitats pel teu interessant bloc i salut.
ResponEliminaGràcies a tu, Antonio! La natura sempre hi és i sempre torna en els seus cicles anuals… cuidem-la!
EliminaAquestes precioses flors , són com estrelles que s'escapen de la tanca, buscant la llibertat i que en són de boniques, perquè ara són felices!!!
ResponEliminaPetonets , Carme.
Ben bé com estrelles! Jo les trobo precioses, les blaves i les blanques.
EliminaUna abraçada