Relats conjunts de novembre: Crani fumant un cigarret

 

Vincent van Gogh: Crani fumant un cigarret

- Faci el favor de marxar d'aquí,  si vol fumar, vosté mateix, però fumi a casa seva o on sigui...

- Miri senyor, jo fumo on em dona la gana,  ja tenim prou llocs prohibits,  com perquè no es pugui fumar ni al carrer, fumaré assegut en aquest banc  i ningú pot fer res per evitar-ho,  ni vosté tampoc.

- Home, però aquí, davant del meu estanc...  que no veu que m'espanta els pocs clients que em queden, amb aquesta pinta que fa? 

- I a mi què m'explica!  Reinventi's, no ho diuen així, ara?  Dediqui's a una altra cosa.   Una botiga de fruita i verdura, per exemple.....  No li fa vergonya dedicar-se a un negoci que mata la gent?

- Ei, ei, ei...  que jo no mato a ningú.  

- No poc! Miri, jo mateix vaig ser client seu durant molts anys.  I l'adicció que tinc és tan forta  que torno i torno,  sempre, fins a la seva botiga,  per sort ara ja no em cal comprar res...  el cigarret i jo estem morts i enterrats,  som només uns fantasmes.

-  Sí que em sap greu, senyor fantasma!  ja em semblava a mi que li veia molt mala cara...  per cert com se deia vosté quan era viu?  Em sap greu però està tan canviat que no l'acabo de reconèixer.