Tribuna


Seuré i miraré el jardí de la vida, 
agombolada per un interior amable,
quan arribi aquest moment.



 

Comentaris

  1. Fa de ben estar-hi un lloc així i la fotografia i les teves paraules m'han fet recordar com la meva àvia s'hi passava moltes hores darrere la finestra mirant el carrer. De totes maneres, trobo que no cal ser vell per, de tant en tant, voler sentir-se agombolat per un interior amable sobretot quan l'exterior ha deixat de ser-ho (i no parlo només de climatologia).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta tribuna és el raconet que dona al jardí d'un menjador d'un hotel. El vaig trobar bonic. És un lloc on hi va molta gent gran i potser se m'ha acudit això. Jo em vaig mentalitzant, a veure si ho sé fer. Tens raó que ve de gust quedar-nos a casa i ocupar-nos només de les nostres coses

      Elimina
  2. Deixar-se agombolar per un interior amable és tan important, o més, que l'exterior.

    Bonic raconet.
    Aferradetes plujoses, avui.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí, trobar un raconet on t'hi trobis bé és molt important. Aquest no l'he tastat mai per estar-hi, perquè el vaig veure i fotografiar en un moment molt sorollós, amb un menjador ple de gent, el dia de la trobada literària a Camprodon.

      Aferradetes plujoses, també per aquí.

      Elimina
  3. Un racó bonic, elegant i amable. Imprescindible aquest darrer per poder observar, amb uns altres ulls, allò que hi ha a fora.

    Una abraçada, Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És molt bonic aquest hotel. No m'hi vaig poder serure a la tribuna, però m'ho vaig poder imaginar.

      Una abraçada, Núria!

      Elimina
  4. A qui no li agrada un raconet així !, fins i tot els joves si deixarien agombolar ! .Mira per ón, descobreixo una bonica paraula ;)
    Salut !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que sí, que a molta gent els hi agrada...

      M'alegro que t'hagi agradat aquesta paraula. En fer-me gran em venen al cap moltes paraules que havia sentit a casa, dels apres, dels avis i que ja no es diuen gaire. Abans no les pensava, ara em surten soles.

      Salut, Artur!

      Elimina
  5. Si que és bonic aquest raconet, és com una espècie de balcó tancat, abans a les cases amb possibles ni havia...
    Bona nit, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest és d'un hotel. Però també és molt bonic.
      Bona nit, M Roser!

      Elimina
  6. Un poema tan acollidor i confortable com la imatge.

    ResponElimina
  7. Preparar-se, pensar en l'esdevenidor a vegades és impossible de defugur.
    Tant de bo sigui com el d'aquest bell racó. En algun lloc el futur ens espera.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El futur sempre ens espera, procurarem que sigui en algun lloc bonic...

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars