Plàtan vora el riu


Vine,
seurem sota els arbres, a la vora del riu,
per fer com si tot fos etern
i com si encara hi hagués un futur.
La remor del riu ens regalarà el seu somriure
i nosaltres oblidarem els dies i les setmanes 
i els anys que s'han buidat sense entendre per què.
Farem veure que tot va bé,
encara que res ja no tingui sentit.
Només la fresca remor del riu que ens bressola.

Comentaris

  1. Ja vinc, segurament s'hi està molt bé i l'oblit (encara que sigui momentani) ens deixarà gaudir de la fresca.
    Quines fulles més verdes... el color de l'esperança.

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vine, estarem bé... descansarem una mica...
      Aferradetes d'aire lliure, bonica!

      Elimina
  2. En un lloc com aquest que dibuixes, podem permetre'ns el luxe d'oblidar i fer veure que tot va bé durant una estona. És un bon exercici, fins i tot recomanable, que ens pot ajudar a recarregar piles perquè l'oblit momentani i a voluntat no és dolent, al contrari de l'imposat que sí que ho és i no fa gens de gràcia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, de tant en tant s'ha de desconnectar una mica, o a vegades més i tot d'una mica, però cal tornar-hi i tornar-hi. Perquè tens raó que hi ha coses que no fan gens de gràcia.

      Elimina
  3. Es tracta de fer una trobada a la vora del riu? M'hi apunto i si sentim nostàlgia i tirarem pedres, com deien abans...
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
  4. Encara que una mica llunyà per mi el lloc serà, un plaer i ens pot servir per reflexionar sobre la vida i aquest món, bressolats pel rumor del riu sota aquest arbre. M'hi apunto. Salut, gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Benvingut Antonio, la virtualitat no té distàncies. La voluntat d'acompanyar-nos és la que importa. Salut i gràcies,

      Elimina
  5. Respostes
    1. Millor que no... passejar i mirar és molt millor.

      Una abraçada.

      Elimina
  6. Una bona escapadeta de la realitat sempre va bé per recuperar energies. També m'hi apunto ;)

    ResponElimina
  7. "encara que res ja no tingui sentit": penso que no és veritat! Mentre hi ha vida hi ha esperança...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars