Olesa de Bonesvalls
Encara era estiu quan vam travessar el pont,
quan ens vam endinsar en aquest bell passat.
Encara era estiu
i els arbres assedegats no movien ni una fulla.
Vam caminar vells camins i carrers
amb mirada nova.
Tot va canviar, sense que res hagués canviat.
Finalment, res ja no existeix, el passat ja no ens ajuda
i el futur ha desaparegut per sempre.
Només la passa
que fa el peu
que ara mateix s'aixeca
existeix de veritat.
Me gustan los puentes. Tienen algo extraño por mas que sean algo tan tangible. ¡Ah! pero cuando hay niebla y no se ve el final...
ResponEliminaSalud
Un pont sempre és agradable i útil... a mi també m'agraden.
EliminaSalut, Erik!
En el mateix moment que acabas de dir "ho faig", ja és passat.
ResponEliminaBen copsada la foto amb les branques en primer pla.
Aferradetes, bonica.
El passat ens atrapa a cada instant!
EliminaMoltes gràcies, Paula!
Aferradetes, preciosa!
Per davant tenim tot un futur. Potser una tardor i possiblemet, i si tenim sort, un hivern plàcid.
ResponEliminaA vegades em sembla que no el veig... però segur que tens raó, Xavier! Vindrà la tardor i l'hivern i després una altra primavera...
EliminaEls anhels també existeixen...
ResponEliminaEls anhels també són en present, oi?
EliminaSuposo que sí!
EliminaBonic poble a la província i capital de Catalunya que he conegut pel teu bloc, gràcies i salut.
ResponEliminaMoltes gràcies, Antònio!
EliminaBonic aquest poblet, amb pont inclòs, el que trobo a faltar és que el pont sigui més vell que faria més joc amb el poble!
ResponEliminaPetonets, Carme.
El pont antic, que suposo que bé n'hi devia haver, no es deu haver conservat, ara s'ha d'arribar a tot arreu en cotxe, ja saps…
Elimina