Ja era fosc


Ja era fosc, i aquell dia havia passat com un sospir.  

Quedaven els records  en forma d'imatges i de sensacions. 
Hi havia l'olor de tardor i aquell tacte especial de l'aire dels dies ennuvolats.
I la quietud i la calma i la placidesa de cada moment.  
També la intensitat de la caminada i 
dels acompliments i arribades a cada indret.
El record era poc precís de detalls,  
només les sensacions viscudes omplien aquella estona,  
llarga de tanta nit. 


Comentaris

  1. Els records vénen amb el temps. El que es queda, un cop acabat el dia, són les sensacions.

    Quina dibuix més maco, nina!.
    Aferradetes d'un dia ennigulat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Paula!

      Aferradetes, aquí també, el dia ennuvolat i xafogós...

      Elimina
  2. Aquest escrit i l'aquarel·la fa bones sensacions. Ens haurem d'acostumar a una tardor diferent. Si no fa la calor de l'agost ja és tardor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ens hem d'acostumar a tantes coses que ja no ve d'una... aquest temps que fa és prou agradable, no me'n queixo gens.

      Elimina
  3. Les sensacions que ens donen els records, ens agombolen amb dolça nostàlgia.
    Salut ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Diu que quan pensem en el record una cosa, sentim les mateixes sensacions i emocions que quan pasa de veritat... no és ben bé així, però s'hi acosta. Salut, Artur!

      Elimina
  4. M'agrada aquesta forma pictòrica d'expressar els records, Carme! Trobo que hi és tot: olor, tacte, quietud, intensitat... Per llarga que fos la nit, no crec que fos desagradosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, no ho és, Teresa, però a vegades estaria bé que canviés una mica, la proporció del temps de cada cosa.

      Elimina
  5. El dia curt com un sospir, i la nit tan llarga, quin contrast!

    ResponElimina
  6. Quan et sents bé amb tu mateixa, els dies passen volant...Aviat es farà fosc molt aviat, quan canviem l'hora ! Tan que m'agrada la tardor aquest any, a part de regalar-me el "covit" no m'ha donat gaires bones sensacions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Espero que ja estiguis bé, M Roser!
      Aquesta és una tardor una mica estranya… pel temps i fins i tot pels colors, no tan esplèndids com altres anys.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars