Vilanova de la Muga


El poble semblava buit.
Hi havia el silenci de les flors
ben ordenades en els seus llocs.
I el de les pedres, callant i amagant
tanta història col·lectiva i 
tantes petites històries de la gent.
Però no ho era pas de buit.
La remor del riu ens recordava la vida.
I la bellesa arreu ens parlava de les mans
que l'havien creat o posat just en aquest lloc precís.
El so de les nostes passes, forasteres
ens allunyava i ens apropava a la vegada
al nostre objectiu de conèixer.

Comentaris

  1. Si t'he d'explicar com he arribat al teu blog, et fas creus i no t'ho creus.🤦‍♀️ Però no només passa amb el teu blog, avui li ha tocat al Mac i al Xavi... així que mentre pugui faré el comentari, això si no se'n va a spam.

    Un poble magnífic, amb aquest campanar tan maco i ben florit per tots costats. No m'estranya gens que el volguéssiu conèixer.

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anem de mal en pitjor amb aquesta gent de Blogger. Al final això que em passa encara de ser anònim de tant en tant, serà el de menys, ja que signant s'arregla.

      A vegades les visites als pobles, em donen la sensació de "passar de llarg". Aquella segurett, que per més que passegis no arribaràs a conèixer ni un petit tant per cent del que caldria conèixer.
      Aferradetes, bonica!

      Elimina
  2. Esto cada vez esta peor, cuesta un trabajo tremendo entrar en Blogger, para mi que están preparado e terreno para intentar cobrarnos por algo.
    Es la magia escondida en esas piedras que no hablan pero que lo han visto todo y ya de paso yo me lo imagino.

    Besos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Imaginar sempre és interessant i important. I els senyals del passat sempre ens parlen d'una manera o altra.

      Em temo el pitjor, de blogger...

      Una abraçada.

      Elimina
  3. El poble és important. La seva gent encara més.
    I les flors!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot plegat construeix l'instant i tot plegat va fent història.

      Elimina
  4. Un poble rústic i pintoresc com aquest, buit de gent encara és millor!
    "La remor del riu ens recordava la vida": és màgica aquesta remor.

    ResponElimina
  5. Un poble molt bucòlic, molt endreçat i net i les flors que ben cuidades!!!
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bonic i molt tranquil.
      Bon vespre, M Roser!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars