Jornada literària a Camprodon

Van venir en Joan-Lluís Lluís i la Irene Solà a parlar-nos dels les llibres “El dia de l’ós” i “Canto jo i la muntanya balla”.

Van explicar una mica el que buscaven el que volien i com havien construït la novel·la.  En Joan-Lluís és tot emoció, i emociona i diverteix i fa riure i commou.  La Irene és més racional i intel·lectual, però també arriba molt tot el que diu i ho fa interessant.  Ha aconseguit que rellegeixi el seu llibre, per gaudir-lo més encara que la primera vegada.

Va ser un dia bonic, en un lloc bonic. Sí mai teniu ocasió de sentir aquests autors en directe, no us els perdeu. Aprendreu coses i us divertireu. 




Comentaris

  1. Caram una bona idea aquesta jornada literària i el poble que és preciós molt ben guarnit, aquest pont, no es confon amb cap altre. Algunes vegades m'he passejat pels seus carrer, fins i tot un any i vaig anar de vacances!!!
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Roda el món i torna a Camprodon, diuen la gent d'allà. Jo hi he estat relacionada tota la vida. Sempre hi hem anat. Aquesta jornada literària va ser molt interessant. Els llibres així penjats, tot i que els vaig fotografiar, em van fer una mica de pena, pobres llibres!

      Bon vespre, M Roser!

      Elimina
  2. Segur que va ser una jornada molt interessant. Tenir ocasió de parlar amb un autor sobre els seus llibres sempre val molt la pena i en un lloc tan maco com Camprodon encara més.

    No he llegit cap dels dos llibres que cites, però d'en Joan-Lluís Lluís vaig fer cas de la teva recomanació i enguany he fet entrar a la meva llista de lectures la novel·la "Junil a les terres dels bàrbars" que em va agradar molt.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El llibre de la Irene Solà, ja l'havia llegit quan vaig saber d'aquesta jornada literària. És un llibre especial, del qual molta gent m'ha dit o bé que no l'han entès o bé que no els ha enganxat gens. Fins i tot la biliotecària de Camprodon, una de les organitzadores de tot això, em va preguntar si a mi m,havia agradat i en sentir que sí, em va preguntar "què m'havia agradat d'aquest llibre que ningú entén". I jo vaig dir dues coses, n'hagués pogut dir moltes més. La primera que és poètic, té un llenguatge molt bonic, i la segona que és com màgic que amb fragments tan diferents i tan poc connectats l'un amb l'altre, s'arribi a confegir una història, que a la meva manera de veure s'entén molt bé. I encara ara afegeixo una tercera per a un lector com tu. Que cada fragment segons qui parla el llenguatge que utilitza és diferent. És un exercici de llenguatge molt interessant. Si parla el gos, no parla pas igual que l'ós, ni que el núvol, ni que les dones d’aigua. És interessant. Jo crec que a la gent que no li ha agradat es que se n'han cansat abans de començar a lligar caps.

      El de "El dia de l’ós" el vaig llegir expressament per aprofitar més la xerrada del seu autor. Té una cosa molt especial i es que combina una situació histórica del segle XVII a Prats de Molló, amb la dominació dels francesos, obligats a tenir un soldat francès a cada casa, amb una vida de la protagonista que sembla actual. És una combinació que es fa d'una manera molt natural i que ell va explicar molt bé.

      I ja paro el rotllo, que no vaig voler fer el post massa llarg i ara m,allargo als comentaris… he, he, he…

      M'alegro haver encertat la recomanació!

      Elimina
  3. Fixa´t que ja fa un parell (mallorquí) d'anys que hi vaig ser i m'ha entrat un no se què en veure el pont... boníssims records!.
    Les jornades literàries gaire mai deceben. Prenc nota dels llibres, gràcies!.

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest pont és una meravella i veure'l des de tots els punts de vista no cansa mai.

      M'he enrotllat parlant dels llibres al comentari de dalt… a veure si el que dic t’anima o et desanima…

      Aferradetes, bonica!

      Elimina
  4. Me recuerda hace unos meses una mañana todas esas calles de la villa medieval por donde paseo, apareció toda llena de hojas de libros colgadas de esa manera.

    Salud

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé si a tu et va passar, però jo, tot i les fotos, vaig sentir pena pels llibres…

      Salut, Erik!

      Elimina
  5. La literatura i les persones. El paisatge i els sentiments. Una bona jornada.

    ResponElimina
  6. Segur que va ser molt interessant!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars