10 ANYS, 10 MOTS - Fil de setembre
Un bon dia, la Cesca va trobar un espill amable que li retornava una imatge prou fidel, però sobretot molt positiva. Era un espill més complaent que aquell altre del marc daurat, que no li agradava gens: crític, dur i amb un punt de crueltat.
Aquest nou espill li provocava, sempre, una acceleració dels seus batecs que la feia sentir molt viva i molt feliç. Li havia permès de deixar enrere aquell enyor enganxós que l'havia acompanyat durant tant de temps. Ja sabia que la vida era un dels molts camins possibles i sempre plena de llum i ombres. Però tot anava canviant poc a poc.
La Cesca i el seu nou espill, van intercanviar moltes paraules, van escriure moltes lletres i van confegir uns fils de conversa que no tenien final. Sempre hi havia més i més coses per compartir. Es van reconèixer i van fer del seu reflex mutu un gran acompanyament. Es van estimar a totes dues bandes del mirall, el qual van aprendre a travessar amb molta facilitat.
Trobar un mirall amable és un tresor que cal saber apreciar com es mereix. :-)
ResponEliminaBen trobat aquest "resum" final amb els deu mots. Felicitats!!
Moltes gràcies, Mc! Ha estat una manera divertida de passar l'estiu, aquest joc de la Núria!
EliminaUn bon recull amb tots els mots. Que ràpid ha passat l'estiu. Aquests mots ens han fet companyia.
ResponEliminaDoncs, sí, Xavier, ens han fet molta companyia, la veritat. A mi totes les èpoques em passen de pressa, i cada vegada més. Aquest estiu ha volat!
EliminaSaber trobar-se un mateix, sense ser massa crític, ni massa dur.
ResponEliminaM'agrada molt el teu recull.😉
Avui, per no variar, ha desaparegut el teu blog de la barra lateral. Aquests de Blogger ens faran perdre el cap.
Aferradetes, preciosa.
Moltes gràcies, Paula. Saber-se veure en la mesura justa de realitat i positivitat és molt important. A vegades hi ha gent que t'hi ajuda.
EliminaAquests de Blogger, ja fa molt que no van gens fins... potser els que han perdut el cop són ells. O potser van descuidant el tema blogs i mica en mica i al final acabarem malament...
Aferradetes, bonica!
I no li vas preguntar: Espill espill, sóc jo la més formosa de totes les donzelles? Segur que si era amable et devia dir que si, he, he...
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Hi ha preguntes perilloses... M Roser, més val no arriscar-se.
EliminaBona setmana, maca!
Això de travessar el mirall no ho feia l'Alícia? És màgic de totes maneres.
ResponEliminaSí, sí, l'Alícia, i tant! A l'altre costat del mirall hi ha un altre món ben diferent.
EliminaEn tot el cap de setmana no he pogut entrar a Blogger, i ara m'ha costat, tarda molt. He llegit que a Salluna li van desaparèixer blogs de la barra lateral, doncs a mi també. I des del mòbil impossible entrar i veure alguns blogs... bé, dit això, ara sí et deixo el comentari que toca.
ResponEliminaUn text molt bonic i positiu amb totes les paraules ben posades sense veure's forçades. Hi ha espills massa durs, antipàtics, i trobar-ne un que sigui més plaent, que ens faci sentir millor anímicament de mica en mica.
Un gran relat com a colofó final, moltes gràcies Carme. I m'alegro que t'hagis divertit amb la proposta i hagi estat una bona companyia.
I a veure si blogger deixa de donar problemes...
Ami també em costa molt (i cada vegada més) això de connectar ambels blogs des del mòbil. A més a més quan aconsegueixes entrar en algun lloc surten mil anuncis i noses que et tapen tota la pantalla i no saps ni on dimonis ets. Quan no soc a casa, tot esfa molt complicat.
EliminaMoltes gràcies, Núria, pel joc i per les teves paraules.
I els de Blogger, a veure què faran....
Una abraçada.