Racó de carrer
Havia voltat per tot el món, o com a mínim per tot el seu món, per trobar els colors de vida que ella volia. Ho sabia bé, va ser incansablement tenaç i tossuda en la seva recerca.
Va tenir molta sort, de colors bells en va trobar molts, aquí i allà, arreu. N'hi ha tants i de tants tons i de tantes intensitats! Se'ls mirava, els vivia i els gaudia, fins que un dia va trobar aquells, aquells que li van semblar els seus, els que havia buscat des de sempre.
Aquell racó va ser la seva fita. Per fi! Ja els tenia!
I ara què? - es va preguntar perplexa…
Doncs ara cal marcar-se una altra fita, no?
ResponEliminaBon cap de setmana, Carme.
Jo crec que s'haura d'esforçar molt per trobar-ne una altra...
EliminaBon cap de setmana, Mc!
He pensat just el que ha dit en Mac. Ara gaudir-los com sempre havia somiat i pensar en una altra fita.
ResponEliminaAferradetes acolorides, nina.
Doncs sí, trobo que és una molt bona doble solució, la teva!
EliminaAferradetes, ninona!
Ara que per fi ha trobat el que tant li ha costat, és moment d'assaborir i valorar tot el camí recorregut i gaudir-ne durant un temps, més endavant ja hi haurà temps de cercar noves fites.
ResponEliminaUna abraçada!
Sí, poc a poc, oi? Abraçades, Núria!
EliminaY que a gusto se queda uno....
ResponEliminaSalud
I tant que sí. "Eureka!"
EliminaSalut, Erik!
Ara a fer noves barreges amb els colors que ha trobat.
ResponEliminaUna altra bona idea!
EliminaUn racó de carrer preciós i ple de colors...Hi ara què? Doncs ara a gaudir-ne.
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Haurem de gaudir-ne tant com puguem... gràcies M Roser!
Elimina"I si la trobes pobra, no és que Itaca
ResponEliminaT'hagi enganyat. Savi, com bé t'ha fet
Sabràs el que volen dir les Itaques"
Això ho diu Lluís Llach a Itaca.
Unes paraules que s'adiuen molt al contingut d'aquest conte... gràcies, Helena.
Elimina