Bufa!

Pensa un desig.

I bufa i bufa fort.

I tanca els ulls.

Amb els ulls de la ment

pensa'l ben acomplert.

- Encara hi ets a temps….

- Com vols que cregui aquestes bestieses?

- No, no cal que hi creguis. Només fer-ho ja et dona forces.


Comentaris

  1. Bufem fort!. 😉
    No, no ho puc evitar... ni vull.

    Aferradetes, preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És bonic bufar-los!

      Aferradetes, Paula.

      Elimina
  2. Es bonito ver cómo flotan esas semillas en el viento

    Salud

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, és tot un plaer, només per això ja val la pena bufar!
      Salut, Erik.

      Elimina
  3. Bufem, per què no? No fa cap mal tenir un instant d'il·lusió i de vegades els desitjos (fins i tot els bons) es compleixen...

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades sí! Aquests jocs de tota la vida i que practicàvem molt de petits no haurien de quedar oblidats.

      Elimina
  4. Cal no ser un cel celestial, sense desitjos, de tornada de tot... Molt bon poema, i també el títol!

    ResponElimina
  5. M'agrada molt trobar dents de lleó als camins, tenen alguna cosa especial.
    I bufem, és clar que sí, almenys per no perdre les forces.
    M'has fet recordar un haiku que vaig escriure fa temps sobre una foto d'una dent de lleó precisament, fa així:
    Flor dels desitjos:
    amb la seva troballa
    creix l'esperança.

    Esperança, força, il·lusió... més o menys com ho expresses tu també.

    Una abraçada, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada que coincidim. El teu haiku també m'agrada molt. Una vegada que vaig anar a caminar sola a la muntanya, quan vaig tornar amb la colla que anàvem de cap de setmana, els hi havia collit un pixallits per a cadascú. Perquè bufessin cadascú el seu desig. Són tan fràgils que ja van arribar mig desplomats. He, he, he….

      Elimina
  6. Pensat i bufat, Carme! I amb la convicció que es complirà, que la fe mou muntanyes.

    ResponElimina
  7. Bufa ben fort, que els angelets sortirant volant, com un estol d'orenetes...
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
  8. He pensat un desig per a la meva família. Si es compleix també serà molt bo per a mi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Espero que aquests pixallits no ens fallin …

      Elimina
  9. Si que donen ganes de bufar i escampar les llavors. Qualsevol planta té el seu valor a la natura i el seu cosí personal. Gràcies i salut Carme.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars