Bufa!
Pensa un desig.
I bufa i bufa fort.
I tanca els ulls.
Amb els ulls de la ment
pensa'l ben acomplert.
- Encara hi ets a temps….
- Com vols que cregui aquestes bestieses?
- No, no cal que hi creguis. Només fer-ho ja et dona forces.
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Bufem fort!. 😉
ResponEliminaNo, no ho puc evitar... ni vull.
Aferradetes, preciosa.
És bonic bufar-los!
EliminaAferradetes, Paula.
Es bonito ver cómo flotan esas semillas en el viento
ResponEliminaSalud
Sí, és tot un plaer, només per això ja val la pena bufar!
EliminaSalut, Erik.
Bufem, per què no? No fa cap mal tenir un instant d'il·lusió i de vegades els desitjos (fins i tot els bons) es compleixen...
ResponEliminaA vegades sí! Aquests jocs de tota la vida i que practicàvem molt de petits no haurien de quedar oblidats.
EliminaCal no ser un cel celestial, sense desitjos, de tornada de tot... Molt bon poema, i també el títol!
ResponEliminaMoltes gràcies, Helena!
EliminaM'agrada molt trobar dents de lleó als camins, tenen alguna cosa especial.
ResponEliminaI bufem, és clar que sí, almenys per no perdre les forces.
M'has fet recordar un haiku que vaig escriure fa temps sobre una foto d'una dent de lleó precisament, fa així:
Flor dels desitjos:
amb la seva troballa
creix l'esperança.
Esperança, força, il·lusió... més o menys com ho expresses tu també.
Una abraçada, Carme.
M'agrada que coincidim. El teu haiku també m'agrada molt. Una vegada que vaig anar a caminar sola a la muntanya, quan vaig tornar amb la colla que anàvem de cap de setmana, els hi havia collit un pixallits per a cadascú. Perquè bufessin cadascú el seu desig. Són tan fràgils que ja van arribar mig desplomats. He, he, he….
EliminaPensat i bufat, Carme! I amb la convicció que es complirà, que la fe mou muntanyes.
ResponEliminaBen fet, Teresa! Gràcies!
EliminaBufa ben fort, que els angelets sortirant volant, com un estol d'orenetes...
ResponEliminaPetonets, Carme.
I no t'oblidis del desig!
EliminaHe pensat un desig per a la meva família. Si es compleix també serà molt bo per a mi.
ResponEliminaEspero que aquests pixallits no ens fallin …
EliminaSi que donen ganes de bufar i escampar les llavors. Qualsevol planta té el seu valor a la natura i el seu cosí personal. Gràcies i salut Carme.
ResponEliminaMoltes gràcies, Antonio!
Elimina