La porta de les roses
"I de sobte t'atures davant d'unes roses" President Quim Torra
( dibuix tret d'una foto del President Quim Torra a l'Instagram)
Darrere la porta de les roses
vaig trobar l'alegria d'un esclat,
l'instant etern on ens reconeixem.
I també la solitud.
Puix que ho diu el President, escoltyem-lo. Puix que ho has dibuixat, mirem-m'ho. "Puix que ho dius en català: llegi-m'ho"
ResponEliminaGràcies, per seguir aquest petit procés creatiu... el president és molt actiu a l'instagram i posa fotos ben boniques.
EliminaLa solitud amb roses, serà menys fosca.... Força llum !! ;)
ResponEliminaVisca les roses!
EliminaEm puc imaginar la foto, però el teu dibuix... què maco és!.
ResponEliminaM'encanta poder trobar aquest instant on ens reconeixem.
Aferradetes, Carme.
Moltes gràcies! Cal estar atents per saber trobar aquest instant on ens reconeixem, que no ens passi desapercebut.
EliminaAferradetes, guapa!
Me gustan especialmente las rosas esas que son color carmín oscuro y parecen de terciopelo.
ResponEliminaSon mi debilidad.
Besos
A casa meva, només tinc un roser, però les roses quefa són d'aquesgtes que dius. Fosques i que semblen de vellut.
EliminaQuan en tingui les fotogtafiaré. Una abraçada.
De roses en tindrem tot l'estiu, Carme, i de poemes que són com roses, també, i de dibuixos de roses preciosos espero trobar-ne si no cada dia, moltíssims més, com els teus somriures. Una abraçada. Olga
ResponEliminaM'agrada molt dibuixar flors, perquè com que no sé dibuixar gaire, no m'ateveixo amb segons què i de els flors me'n vaig sortint. Gaudirem de tot plegat, Olga, de les roses, dels poemes, dels nostres intercanvis i sobretot dels somriures.
EliminaUna abraçada,Olga!
D'una llavor perduda,
ResponEliminael temps poder fer créixer
un brot de roser
a la vora d'una porta oblidada.
Amb els anys,
l'enramada fou creixent
i embolcallant la porta oblidada.
Fou despintada
pel sol, el vent i la pluja.
es desferen bocins,
serradura en el terra
empedregat.
Mentre la porta envellia
amb dignitat,
el brancal de roses
creixia en bellesa
i estenia la seva olor
pels voltants.
D'una llavor perduda,
fou la vellesa
d'una porta oblidada
una lenta mort
pintada del color vermell
de la sang continguda.
Gràcies pel poema, guapa!
EliminaUn dibuix preciós, podria ser casa meva pel roser que és tot un esclat de roses que fan agradable la solitud...
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Que bé que tinguis un roser amb un esclat de roses...
EliminaBon vespre, M Roser