Cactus


Impressiona.

És com un drac adormit, si te'l mires de prop fa una mica de por i de respecte, però per altra part tothom passa tranquil·lament per la seva vora sense amoïnar-s'hi gens. 

No dubteu gens que fa la seva feina protectora... Diuen que els cactus contrarresten moltíssim les radiacions que, avui dia, rebem de tants aparells electrònics que fem funcionar.  No sé pas si és cert,  jo no m'ho crec  gaire, encara que podria ser. 

Però si veieu de prop les seves punxes fortes i bastant  espesses, no us sorprendrà gens que ningú s'hagi intentat enfilar mai ni al balcó ni al porxo del segon pis...


Comentaris

  1. Alça, què fort!. Un bon guardià si és.
    Crec que mai n'havia vist cap així de gran.

    Bones fotos.😉
    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fa el seu impacte, sí! Gràcies, Paula!

      Aferradetes, bonica!

      Elimina
  2. Potser aquí hi han molta radiació, doncs aquest ha crescut molt !! ;)
    Salut !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. He, he, he... vols dir que ha "menjat" moltes radiacions, com qui menja sopes... Salut, Artur!

      Elimina
  3. Quina pasada de cactus, els podria demanar que vinguéssin a cuidar els de la meva terrasa...No n'havia vist mai cap de tan exuberant!!!
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vigila amb aquests cuidadors, que si se't fa tan gros com aquest, potser no t'hi cabrà a la terrassa.... he, he, he...

      Elimina
  4. Això dels cactus "antiradiacions" és només una altra d'aquestes llegendes urbanes sense cap fonament que es fan córrer per algun motiu desconegut (en aquest cas potser per algun venedor de cactus amb massa estoc acumulat? :-DD).

    Però aquest que ens ensenyes no necessita cap propaganda inventada per merèixer la nostra admiració. Realment, és impressionant!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies per la informació, a mi ja m'ho semblava. Sempre en sorprenc que hi hagi algú que inventi aquesta mena de coses. Aquest és un bon guardià!

      Elimina
  5. L'únic que s'hi podria enfilar sense por seria un fakir. No és el meu cas...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Millor que no t'hi enfilis, Xavier! 😃😀

      Elimina
  6. Jo no hi crec, en això de les radiacions!
    Els cactus no són mai gaire bonics, però la teva foto m'agrada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo tampoc els trobo bonics, però aquest és espectacular.

      Elimina
  7. Espectaculares cactus y fotos Carme. Tampoco los había visto tan grandes. Al sur de Tarragona si tengo foto de la altura de una casa baja. Y en un viaje trajimos un esqueje pero está raquítico jejeej. Salud.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé si m'agradaria a mi, tenir-ne un de tan gros, potser millor que sigui raquític, he he he...
      Moltes gràcies, Antonio. Salut!

      Elimina
  8. Creixen les verdes
    columnes vegetals,
    carregades de punxes
    i plenes d’aigua.
    Gegants inerts
    que poden vigilar el temps
    o el pas dels vianants.
    Han vist fer-se vells als vells,
    i el poble li contat
    tots els canvis.
    Deixen passar el temps
    i veuen sortir el sol
    pel mateix racó.
    No sempre es tot senzill,
    però tenen la paciència
    de tots els dies passats.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars