Tulipes o no


No podia dormir,  aquestes flors,  feien un so metàl·lic,  de tant en tant a la nit, que em recordava el timbre dels despertadors antics, aquells que tenien com una mena de martellet que picava alternativament un timbre i l'altre.  Sí, sí,  tothom em deia que eren imaginacions meves,  sobretot la meva germana,  i em repetia que això era impossible, que les flors no fan soroll metàl·lic.  

Però la que no dormia era jo  i per  quedar-me tranquil·la, vaig agafar aquestes flors amb la seva torratxa corresponent i les vaig regalar, precisament, a la meva germana, ja que ella es veu que no tenia imaginacions d'aquesta mena, com jo,  i a més a més em deia que li agradava molt aquesta planta, perquè era "diferent": les flors semblaven tulipes però no ho eren  ben bé.

L'endemà em va trucar una mica enfadada:  "Escolta'm,  aquest coi de flors, resulta que toquen les hores i les mitges, però van deu minuts avançades,  què puc fer?  Al menys anessin a l'hora!"

Comentaris

  1. Molt bo, no m'esperava gens aquest final. Li he trobat un toc Calders al relat, molt imaginatiu i sorprenent. M'ha agradat molt!

    Per cert, espero que amb la teva germana acabeu descobrint els secrets del mecanisme d'aquesta planta-rellotge... i aconseguiu posar-la a l'hora. :-DD

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'alegro molt que t'hagi agradat, Mc! Moltes gràcies!
      Si aconseguim posar-la a l'hora, serà un gran èxit!

      Elimina
  2. Quin bon final!, m'has fet riure imaginant la trucada.😂
    Molt i molt bo.

    Aferradetes, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que bé, que faci riure o somriure... he, he, he...
      Aferradetes, bonica!

      Elimina
  3. Quan aconsegueixis posar-les a hora, arribarà el canvi (artificial) d'horari i ja hi tornarem a ser.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Calla, calla, que no hi havia pensat en això! he, he, he...

      Elimina
  4. Com La taronja mecànica, un bon contrast!

    ResponElimina
  5. Que bo, Carme, m'has tret un bon somriure amb aquest final.
    Mira que anar deu minuts avançat, ai... hehehe!

    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Seria tot un detall que es posessin a l'hora... he, he, he...

      Una abraçada

      Elimina
  6. Tothom parla del llenguatge de les flors, però el d'aquestes era sense dubte un poc especial; ara, que amb això dels transgènics ja no em sorprèn res... M'ha agradat molt el relat :)

    (Si les flors s'avancen sol ser per excés d'adob o per regar-les massa. Cal deixar eixugar-se la terra entre reg i reg i tornaran a marcar l'hora com cal ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Pep!

      Li transmetré a la meva germana aquest teu consell, a veure si les posem a l'hora.

      Elimina
  7. He, he molt divertit, ja voldria tenir unes flors rellotge, però les posaria lluny on no sentís el seu so, però les flors em regalessin alegria.
    Bon cap de setmana, Carme.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars