Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
Un Sahara en miniatura. De grandesa bellesa.
Sí, em va semblar bonica, aquesta tanca de retenció de sorra quasi coberta iamb el pentinat de ratlles. 😉
Què maca aquesta foto!. Realment sembla pentinada la sorra.L'angle molt ben triat.Aferradetes, nina.
Moltes gràcies, Paula. I moltes aferradetes, també per a tu!
Me gusta esa foto. Tengo alguna parecida.
Moltes gràcies, Erik!
Cel , mar i sorra pentinada, tot un espectacle per gaudir en solitut...Bon vespre, Carme.
La platja fora de temps i sense gent és un espectacle realment per gaudir-ne molt. En solitud, és perfecte!Bon vespre M Roser.
Així ens modela el temps metafòricament.
Doncs, sí, també a nosaltres.
Carme, que no hi ha manera de publicar un comentari al teu següent post, mira si ha quedat a contingut brossa, si et plau!.
Doncs sí, Paula, tots els comentaris als comentaris brossa! Ja estan rescatats!
😉😍
Doncs aquest també l'he hagut de rescatar! 😥
Preciosa imatge, Carme. Bé està que, ja que n'hem desfetes tantes, ajudem ara a que nasquen noves dunes; però sense l'ajuda de vent que les pentina, seria feina inútil... Salut i abraçada!
Em sembla poètica aquesta cooperació ente persones i vent.Salut i abraçada.
Un Sahara en miniatura. De grandesa bellesa.
ResponEliminaSí, em va semblar bonica, aquesta tanca de retenció de sorra quasi coberta iamb el pentinat de ratlles. 😉
EliminaQuè maca aquesta foto!. Realment sembla pentinada la sorra.
ResponEliminaL'angle molt ben triat.
Aferradetes, nina.
Moltes gràcies, Paula. I moltes aferradetes, també per a tu!
EliminaMe gusta esa foto. Tengo alguna parecida.
ResponEliminaMoltes gràcies, Erik!
EliminaCel , mar i sorra pentinada, tot un espectacle per gaudir en solitut...
ResponEliminaBon vespre, Carme.
La platja fora de temps i sense gent és un espectacle realment per gaudir-ne molt. En solitud, és perfecte!
EliminaBon vespre M Roser.
Així ens modela el temps metafòricament.
ResponEliminaDoncs, sí, també a nosaltres.
EliminaCarme, que no hi ha manera de publicar un comentari al teu següent post, mira si ha quedat a contingut brossa, si et plau!.
ResponEliminaDoncs sí, Paula, tots els comentaris als comentaris brossa! Ja estan rescatats!
Elimina😉😍
EliminaDoncs aquest també l'he hagut de rescatar! 😥
EliminaPreciosa imatge, Carme. Bé està que, ja que n'hem desfetes tantes, ajudem ara a que nasquen noves dunes; però sense l'ajuda de vent que les pentina, seria feina inútil... Salut i abraçada!
ResponEliminaEm sembla poètica aquesta cooperació ente persones i vent.
EliminaSalut i abraçada.