Caseta entre flors


"La trobaràs entre les flors",  deia aquella nota que vaig trobar un matí, en sortir de  casa, davant de la porta.  Algun poca-solta que em vol gastar una broma, vaig pensar.  No tenia ni la més remota idea de què dimonis havia de trobar, ni de quines flors m'estava parlant.

Tenia pressa i me'n vaig anar  tot posant-me la nota a la butxaca.  Per què me l'havia de posar a la butxaca,  us preguntareu,  jo també m'ho pregunto.  

M'agraden massa els jocs i els enigmes, com per portar aquesta nota a la butxaca i oblidar-la o llençar-la a la primera paperera.  No podia evitar de pensar coses com aquestes:  "la"  ha de ser una cosa femenina i això ja descarta un munt de coses;  "trobaràs"  és alguna cosa que jo estic buscant i  potser encara no me n'he adonat; entre les flors, vol dir envoltada de flors, al mig de les flors...  el primer pas ja estava fet,  ja m'havia llançat a desxifar l'enigma.  I a més a més, m'havia d'afanyar,  entre les flors,  vol dir que l'havia de trobar abans que s'acabés la primavera, sinó,  malament, la pista principal en orris!

Malauradament no vaig ser capaç d'anar més enllà. I no vaig saber resoldre l'enigma.  

Un cap de setmana amb una de les escapades i passejades pels camins de ronda, la vaig veure:  la caseta o la cabaneta,  petita, petita, molt bonica, entre les flors.   Caseta és femeni,  buscava jo una caseta?  no,  no la buscava, però  era tan bonica!  I si encara no sabia que la buscava?  Entre les flors,  això era indiscutible.

Vaig remoure cel i terra per trobar de qui era la caseta i perquè  me la lloguessin per un any.   Tot just  hi cabia un llit, una taula i una cadira, una cuineta de camping  i un lavabo de roulotte,  però m'hi vaig llençar de cap.  Si  jo no havia sabut anar cap a l'enigma, doncs que vingés l'enigma cap a mi,  em semblava un regal.  La vaig convertir en el meu refugi,  davant del mar i entre les flors.

Comentaris

  1. Trobar allò que busquem està molt bé, però de vegades trobar allò que no busquem encara fa més il·lusió.

    Crec que finalment sí que has descobert la solució a l'enigma. Si fóssim al Xarel-10 et tocaria un rètol vermell, aquí em conformo donant-te un fort aplaudiment per aquest relat enigmàtic. :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Més que trobar el resultat de l'enigma, l'ha aprofitat per fer alguna cosa que sense ell potser no hauria fet mai. S'ha aprofitat de l'enigma, he, he, he...

      Elimina
  2. Sembla una noia inquieta, què li fan il·lusió els enigmes i les coses desconegudes. Rumiar fins trobar l'essència... De vegades, sense cercar-les, ens arriben.
    Com m'agraden aquestes històries!.

    Aferradetes, preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades és divertit i va bé combinar coses que no tenen res a veure les uns amb les altres. Com és el cas. M'alegro que t'agradin, Paula!

      Aferradetes, bonica!

      Elimina
  3. És difícil de creure que se't resisteixi un enigma a tu , Carme !! :) A la fi, d'una manera o altre, l'has resolt. Felicitats !!

    ResponElimina
  4. Això de les flors em fa pensar en el que em va dir un amic que m'estimo molt, "el teu nom damunt les flors", ara fa quatre anys. Em va arribar al cor.
    Escrius unes històries molt originals i captivadores!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No m'estranya que t'arribés al cor aquesta expressió. És molt i molt bonica i plena de continguts. Gràcies, Helena!

      Elimina
  5. Aquesta casa només podia ser per a tu. El que has d'esbrinar ara és qui et va deixar la nota.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser no me la deixaven per a mi i jo me'n vaig apoderar... he, he, he...

      Elimina
  6. Has trobat un bon refugi en un lloc privilegiat, amb unes bones vistes.
    Ja ho tenen això els enigmes, et porten per camins desconeguts, però crec que aquest val la pena aprofitar-lo. I ja s'acabarà de desxifrar del tot. I si no, a gaudir-ne.

    Una abraçada, Carme

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades no cal ni entendre-ho tot ni desxifrar-ho tot. Hi ha misteris o enigmes que ja ens van bé com són. Esl contes tenen això unes possibiltats infinites, amb enigmens o sense.

      Una abraçada, Núria!

      Elimina
  7. Ara ja has trobat el regal, que em sembla preciós i molt romàntic, ara només et falta esbrinar el "regaladó", mentre gaudeix d'aquest petit tresor!
    Petonets, Carme.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars