Prunera de fulla morada
Ja no és temps de pruneres florides,
el març ja va acabar i amb ell
els fruiters s'han anat desprenent
de la bellesa dels pètals
i s'han posat a la feina de fer fulles i fruits.
Sempre ens queda l'espera...
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Tornaran.
ResponEliminaSegur.
EliminaTot és efímer, fins i tot les fulles i els fruits.
ResponEliminaTenim l'avantatge del record...
Com va això... millor?.
Aferradetes, preciosa.
Tenim dos avantatges, el del record i el de tantes coses que retornen, com les flors dels arbres, les fulles i els fruits.
EliminaAvui, força millor, sí, el pitjor ja ha passat.
Aferradetes agraïdes, Paula.
No en diuen pruneres japoneses???
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Pot ser, no ho sé pas. No ho he sentit a dir.
EliminaBona nit, M Roser.
Flors, fulles i fruits, tots són arbre. Cada cosa al seu temps, i nosaltres sempre entre el record i l'espera... Abraçada, Carme
ResponEliminaMolt ben explicat, Pep! Moltes gràcies, Una abraçada!
EliminaEls arbres, les flors... la natura en general, van fent el seu curs.
ResponEliminaNosaltres en som testimonis i ens mantenim a l'espera de qualsevol canvi.
Una abraçada!
Observem, esperem i gaudim els seus ragals i els seus canvis.
EliminaUna abraçada.
Arriba la primavera
ResponEliminai allí on neixen flors,
n’hi ha qui les perd
per fer-ne nous brots.
Em deixes el record
d’arbres ben florits
que canvien els colors
de les flors,
per verd
de les fulles naixents.
S’engreixen
aquelles flors ja nues
i ens presenten
un incipient fruit
que l’estiu ens farà madurar.
Quin canvi tan senzill,
quina màgia tan ufana,
la vida viva de la plana.