Façana a Palafrugell
Pintàrem un jardí a la façana, vam fer de les pedres i les papereres, unes jardineres plenes de plantes. Fulles de tots colors alegraven les hores. Un arbre sobresortia de la façana del costat. I vam fer que per damunt de tot hi volés una gavina. Això ens va regalar un somriure, cada matí, en sortir de casa.
Un bon dia, quan vaig arribar, al vespre, la façana només era groga, com si tot hagués fugit o desaparegut.
- Què ha passat?
- Aquest matí, quan hem sortit, ja no hem somriugut. L'efecte somriure d'aquestes plantes pintades ja se'ns ha esgotat.
- Cooom?
- Sí, res no dura per sempre. Ara, hi pintarem lliris i ciclamens!
- I la gavina?
- Digues un altre ocell!
- Un pit-roig!
- Són petits, ens n'hi cabran un munt!
Quan no tenim jardí, la imaginació ens regala tot un doll d'inspiració, perquè en pintem un allà on ens plagui i a més el podem anar canviant...
ResponEliminaPetonets, Carme.
Doncs, sí, no hi ha com posar-hi imaginació!
EliminaPetonets, M Roser.
Sí,"Res no dura per sempre" però això ens dòna la possibilitat de pintar cada matí un nou jardí que ens torni a fer somriure... Viure el moment present i gaudir-lo!!
ResponEliminaUna forta abraçada
Renovar-nos i trobar noves maneres de gaudir del moment present.
EliminaUna forta abraçada, Montse!
Els somriures no poden durar sempre i, per tant, es poden perdre. El que no hauríem de perdre mai és la capacitat de regenerar-los.
ResponEliminaMolt ben trobada aquesta història!!
D'això es tracta, Mc, de mirar de retrobar els somriures, com sigui i allà on sigui. Moltes gràcies!
EliminaEls canvis a vegades són per a bé. Estic segur que, encara que serà molt difícil superar l'antiga façana pintada, amb els pits-roigs els somriures es multiplicaran.
ResponEliminaAlgun d'aquests pits-roigs baixaran a terra a picar alguna molla del berenar de la mainada que s'aturi a contemplar la pintura.
Resno dura per sempre... i si cal canviar es canvia.
EliminaEls pit-roigs són molt bonics i molt propers a les persones, s'hi entendran bé!
És un muntatge fotogràfic, amb Photoshop? És molt bonic, en tot cas, no m'estranya que ho trobin a faltar quan s'ha esborrat! Que creativa ets, Carme!
ResponEliminaNo, Helena, no és cap muntatge de Photoshop és una façana autèntica "caçada" a Palafrugell, tot passejant. Em va semblar de conte i la vaig aprofitar. Moltes gràcies, Helena!
EliminaQue no es perdi mai la capacitat de crear nous jardins, ni d'escriure històries com aquesta, és l'única manera de no perdre els somriures.
ResponEliminaAferradetes, Carme.
Que no se'ns perdi res del que dius i sobretot que no se'ns perdin els somriures.
EliminaAferradetes dolces, bonica!
Quina façana tan bonica, jo també l'hauria fotografiada, hehe!
ResponEliminaImaginar nous paisatges que ens tornin el somriure sempre és bo, segur que aquesta nova façana que descrius ens farà aturar-nos-hi i omplir-nos de la seva bellesa.
Abraçada, Carme
I tant! No es pot passar de llarg. En vaig trobar unes quantes de molt boniques.
EliminaUna anraçada, Núria.