Rosa
Ningú no sent el que passa durant el fulgor d'una trobada.
L'eternitat es contrau fins al vertigen diví i després es necessita
el temps d'una vida per tornar a desplegar-se en la durada dels humans.
Muriel Barbery
Quan la rosa va trobar la pau, és cert que ningú no va sentir res. Però l'eternitat de cada segon va perdurar tot el temps de les seves vides. Si l'eternitat es va tornar a desplegar o no, i si va tornar al seu temps habitual, ells ja no ho sabran mai. Savis i rics en els seus instants eterns.
Hi ha trobades que canvien tan sols un espai, però aquest serà etern.
ResponEliminaAferradetes dolcetes, Carme.
Cal saber-ho veure, i sobretot guardar-ho, per quan el temps es torni a desplegar. Aferradetes, bonica!
Elimina"L'important c'est la rose"....
ResponEliminai la vida!
Doncs sí, la vida i la rosa, la rosa i la vida….
EliminaHi ha instants que són eterns, instants que no s'obliden.
ResponEliminaAllà on hi hagi pau, conservem-la.
Que maques que són les roses.
Una abraçada, Carme
Conservar la pau, allà on n'hi hagi i per petita que sigui, ho considero un deure important.
EliminaUna abraçada, Núria.
Potser que averigüem on va trobar la pau, la rosa, jo hi vull anar a viure...
ResponEliminaBon vespre, Carme.
A veure si ens ho voldrà explicar....
EliminaBon vespre i bon cap de setmana
Hi ha instants que omplen tota una vida. N'hi ha que només una estona. Però les petites alegries també compten.
ResponEliminaAmb la teva entrada aclareixes una mica el text de Muriel Barbery, i hi ets a l'alçada.
És la meva interpretació, encertada o no, aquest llibre de la Muriel Barbery, no m'ha agradat massa de conjunt, però en canvi té frases molt misterioses i maques, que es presten a diverses interpretacions. El llibre es diu "Un país estrany"
Elimina