Relats conjunts de febrer. Sadkó el regne subaquàtic

Ilià Repin, 1876, Садко


- A mi m'agradaria molt saber què representa aquest somni. Tothom respirant tranquil·lament a sota l'aigua, amb carrosses i desfilades i jo marginada en un racó, sense cua de sirena,  ofegant-me lentament i d'una manera  tan poc clara que ningú m'ajudava ni em feia ni cas.
-  Escolta,  Conxita, aquest somni no necessita interpretació. És més clar que l'aigua que l'inunda.
- Serà clar per a tu doctora,  però per a mi, no ho és gens ni mica. 
- No ho veus, tu, que estàs rentant roba?  Que sempre has tingut pànic a l'aigua, que  és com un càstig diví, per no haver-te gosat banyar al mar, mai més enllà de mitja cuixa?
- Doctora, no he dit en cap moment que jo estigués rentant roba,  mai no m'ha fet por l'aigua i no havia sentit a dir mai que un somni pogués ser un càstig diví. 
- Que estàs rentant roba ho dic jo, perquè  ho dedueixo clarament de les teves explicacions. 
- Doncs, no,  et dic que no rentava roba en el meu somni!
- Mira si et poses així,  t'estàs condemnant a somiar  ofecs per la resta de la teva vida. 
- Ara que hi penso, aquesta reina que anava com si la duguessin en carrossa eres tu, doctora!  Tenia la teva cara!  Sí i tant, ara me'n recordo molt bé!
- Ah!  Jo?
- Sí, tu, tu,  que t'acaba d'aclarir el significat del somni, això?
- No em cal aclarir res més, està ben clar, aquest somni, vol dir que tu no estàs bé en aquest món,  que no estàs precisament com peix a l'aigua,  que no t'interessa res del que t'ofereix aquest món, i que t'hi sents incòmoda, a disgust i t'ofegues.
- Ara sí que veig que tens raó.  Doncs, és veritat,  sí, ni m'interessa aquest món ni m'hi he trobat mai bé.  Sort de les bones persones que es troben de tant en tant que ho alleugereixen. Per cert, que  els de la desfilada, són els que viuen bé, com tu, i que no pensen en res més ni en ningú.  I ja posats a veure-ho clar,  m'adono que mentre tu em fas rentar una roba que jo ni veig,  tu te les campes per aquestes profunditats, molt més descansada i feliç.  Ara m'has obert els ulls. Vols que et digui una cosa?  Que  si després de tants anys de psicoanàlisi, encara estic així, com el primer dia,  ja hem acabat,  ja no cal que em prenguis més el pèl. 

Comentaris

  1. Si n'hi ha de gent com aquesta doctora, egoistes que no només són incapaços de pensar en els altres sinó que volen que els altres s'avinguin tant sí com no a pensar com ells. Que reveladora és aquesta frase del teu relat: "... si et poses així (portant-me la contrària),  t'estàs condemnant a somiar ofecs per la resta de la teva vida.."  Una amenaça en tota regla.
    Me n'alegro que la teva protagonista finalment se n'hagi adonat i decideixi que ja n'hi ha prou de deixar-se prendre el pèl. Bravo per ella.

    I bravo per tu. Molt bon relat!! 

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades no sé d'on surten aquestes ximpleries que escric. Aquest quadre en va semblar oníric i vaig tirar per aquí, sense pensar-m’hi massa. Com a psicóloga sempre he tingut horror de la gent que feia perdre anys i anys de temps i diners en unes teràpies que no arribaven mai a canviar gran cosa. I m'ha sortit així….

      I pel que fa a les amenaces…. Jo trobo que avui dia, hi ha molts metges, nutricionistes i gent de la salut que semblen més aviat terroristes de la salut, sempre dient tot allò que és tan dolent, tot allò que fem malament i tot allò que no hem de fer mai. I mira, als meus 70 anys, penso que si tot el que diuen que es terrible, fos tant dolent, jo no hauria arribat a fer-ne 70.

      Moltes gràcies, Mc!

      Elimina
  2. Doncs jo també hauria plegat, però crec que no hauria esperat tants anys.
    Se m'han posat els pèls de punta amb la psicòloga.😉

    Bon relat, nina.
    Aferradetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hauries fet bé de no trigar tants anys, jo conec gent que se n'hi han passat deu o més i a mi això em revolta.

      He, he, he… gràcies, Paula. Aferradetes, bonica!

      Elimina
  3. Una manera molt peculiar d'interpretar els somnis aquesta doctora...Jo no el podria pas tenir aquest somni, perquè sota l'aigua no mi he capbussat mai, ja em conformaria amb saber nedar, he, he...
    Bona nit Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oh! Els somnis sovint són sorprenents…

      Bona nit i bons somnis, M Roser!

      Elimina
  4. Caram amb aquesta "doctora", que fa suposicions i diu coses que la pacient no li ha explicat... ha fet bé d'obrir els ulls, per fi. Més val buscar algú més seriós i que sigui capaç d'escoltar i no fer perdre el temsp d'aquesta manera.
    Molt ben trobat aquest diàleg Carme, amb aquesta imatge no és senzill.

    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé pas com m'ha sortit aquesta història, precisament a mi... he, he, he... Gràcies, Núria, una abraçada.

      Elimina
  5. Respostes
    1. I tant! Moltíssim i a mi m'agrada pensar-hi, però no val a inventar com aquesta doctora.

      Elimina
  6. Ara no sé si aquesta terapeuta realment li estava prenent el pel o es tracta d'un cas especialment difícil...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Podria ser que li prengués el pèl voluntàriament o que estigués tan pagafa d'ella mateixa que es cregués del tot els seus invents.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars