On dormen les barques?
D'una foto de l'Instagram de la @consolrossinyol
Hi ha boira a l'horitzó
i tot sembla gris.
Però m'espero a la platja,
allà on dormen les barques.
Potser, de nou, ens trobarem i
agafarem la barca vermella de la il·lusió
acompanyats de la blanca de la pau i la calma.
O qui sap si haurem, finalment, d'agafar la negra,
la de la lluita final, la de la no rendició.
Seria millor agafar la vermella i la blanca, però tampoc és dolenta la idea d'agafar la negra, per poder dissipar la boira.
ResponEliminaAvui sí he pogut veure la foto de la Consol, només veure-la, perquè no hi puc deixar comentaris. M'agrada la versió que n'has fet.
Aferradetes d'un dia plujós, nina.
Quina sort que plogui una mica, per aquí hi ha una sequera persistent que fa una mica de por.
EliminaLa foto de la Consol és molt bonica, la biora és ben difícil per a mi. Les meves interpretacions sempre són molt simples.
Gracis, nina, aferradetes de dia de sol i nigul
Darrerament fa servir el mateix motiu per als teus poemes! Molt bé, com sempre.
ResponEliminaMoltes gràcies, Helena!
EliminaLes barques encara són a mar, quan sigui més fosc arribaran...Jo també agafaria le vermella o la blanca; pau i calma, ens fan molta falta per poder fer realitat les il·lusions.
ResponEliminaPetonets, Carme.
Gràcies M Roser, petonets.
EliminaLes barques s'adormen amb el seu propi gronxar.
ResponEliminaPoètic i preciós...
Elimina