Lletres i fils - Gener 2022
Dins de la llum del migdia d'hivern,
vora el portal, hi havia una estranya quietud.
Ens havíem allunyat molt del brogit de la plaça
i també de la xerrameca de la senyora que parlava
amb els vianants des de la seva finestra.
El nostre passeig havia canviat totalment d'aspecte.
La solitud d'aquest racó ens feia oblidar la festa
i retrobar la calma d'un poble plàcid i tranquil.
De sobte un cant va trencar el silenci, des de dalt d'una teulada.
Una merla mascle cantava a tot pulmó sense cap recança.
Una femella, que saltironava per la vorera, atreta per aquest cant,
es va enlairar, tot volant ràpidament a la seva recerca.
L'ordre d'algunes coses, a vegades, sembla encertat.
Només ens cal mirar, escoltar, sentir, sense destorbar.
Quantes coses ens perdem per no saber fer això que dius en l'ordre correcte (i, de vegades, directament per ni provar de fer-ho).
ResponEliminaUn relat molt ben trobat.
M'agrada molt mirar i badar i estar pendent de les coses que m'envolten... i sí, m'adono que quan no ho faig, em perdo moltes coses. Gràcies Mc!
EliminaQuina afinació el cant de la merla! Harmonia amb el poema i l'aquarel·la.
ResponEliminaUn dels cants més bonics! Moltes gràcies Xavier!
EliminaUn poema molt ben trobat, que ens parla de saber mirar, escoltar i sentir, sense res més.
ResponEliminaM'encanta el dibuix!.
Aferradetes harmonioses, Carme.
Moltes gràcies, Paula! És un plaer poder mirar, escoltar i sentir, amb calma i sense presses.
EliminaAferradetes de pau i calma.
Una combinació perfecta de text, dibuix i aquest cant de la merla que m'ha agradat tant d'escoltar i sentir! Un text escrit amb els cinc sentits on tot està ben posat. M'agrada molt, Carme!
ResponEliminaGràcies per inaugurar el nou any amb aquesta creació tan bonica.
M'il·lusiona un nou any de Lletres i fils. Gràcies a tu, Núria!
EliminaTenia aqeust dibuix guardat des de fa un parell de mesos i avui, amb les 4 paraules porposades li he trobat un text.
Una abraçada!
Aquest bonic relat ha vingut amb una sorpresa molt "sonada"! heheehe. Te les penses totes i te'n surts molt bé !!. Felicitats :)
ResponEliminaÉs molt bonic aquest cant, no us el podíeu perdre... he, he, he...
EliminaMoltes gràcies, Artur! Una abraçada.
Preciós el poema, la foto i el cant de la merla...Jo tota la primavera les sento cantar ja
ResponEliminade bon matí i al capvespre a un jardinet que hi ha sota casa!!!
Bon vespre, Carme.
Que bé que les sentis i les gaudeixis tan a prop de casa! Per aquí als jardins de vora casa meva també n'hi ha de merles, però les sento poc, no sé pas per què.
EliminaBon vespre, M Roser!
Jo ja estic una mica sorda, crec que em perdo molts cants d'ocell.
ResponEliminaAquestes aquarel·les teves em tenen el cor robat!
El meu home, no sent gaire o gens les sons aguts i el que més ha perdut són els cants dels ocells. En canvi jo, a qui em fallen més els greus, em perdré altres coses, però els ocells els sento molt bé.
Elimina