Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
A la Roser
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Veig que un canal, dona per molt...M'agrada això de les dones que hi renten totes les històries, n'hi ha alñgunes que necessiten una bona esbaldida!
ResponEliminaBon vespre, Carme.
M'agraden molt els canals, els safareigs i tot el que sigui d'aigua... jo trobo que sí que dona per molt.
EliminaBon dia, M Roser!
"camins, diàlegs, murmuris, històries..." m'assec a escoltar.
ResponEliminaSeure vora l'aigua sempre és bonic, a veure...
EliminaParles del passat, doncs, perquè ara les dones no hi renten les seves històries. O sigui, el diàleg, el safareig. Tot i que el llaç groc de la fotografia és molt actual.
ResponEliminaLa fotografia és actual, d'aquesa tardor. Però els pensaments van pel seu compte.
EliminaSeria bonic navegar en aquests vaixells en miniatura, descobrir camins, escoltar l'aigua i històries explicades per dones, que segur que en tenen moltes i de tots colors.
ResponEliminaUna abraçada!
Jo crec que les històries deuen haver quedat amagades a ran d'aigua...
EliminaUna abraçada.
Reflexes d'altres temps, com es mostren magníficament a la foto.
ResponEliminaDe tant en tant, passejar per totes les històries nostres o d'altres, ens fan veure el camí fet.
Aferradetes, preciosa.
Combinant present i passat... passejar-hi en calma.
Elimina