Un dia el gat, un dia el gat, un dia el gat estava enfadat (Pot Petit)
I els amics del seu carrer, volien que estigués més bé… (Pot petit)
Jo no era amiga d'ell, ni tampoc vivia al seu carrer, però ja m'agradaria que estigués més bé. Em va mirar amb aquesta desconfiança de desconeguts i li vaig poder fer la foto pels pèls, perquè va fugir esperitat com si l'hagués d'atacar. I no, la veritat, malgrat les males cares, ni jo el vaig atacar a ell, ni ell a mi. A vegades, les persones som civilitzades malgrat la desconfiança. Sovint hi ha molta gent que es comporta de molt més mala manera que el gat i que jo. De la desconfiança i la por en fan armes per atacar-se. Però això ara, em desvio del tema del pobre gat que estava enfadat…
PD: o potser és una cara normal de gat content i jo no hi entenc res…. He, he, he…
Crec que més que enfadat, fa cara de pensar "qui ets tu?".
ResponEliminaSort que el vas poder fotografiar abans que se n'anés.
La desconfiança i la por sovint fan més mal que bé.
Aferradetes, Carme.
Sí, potser tens raó que es pregunava qui era jo i què hi feia allà en els seus dominis i al seu poble. Forastera!
EliminaAferradetes, bonica!
Els gats són curiosos i desconfiats de mena. Potser et mirava tan fixament per saber si li portaves alguna cosa per menjar?
ResponEliminaAh! És ben possible, no se'm va acudir, això!
EliminaEl desconeixement fa molt mal. El coneixement , obre portes !!.
ResponEliminaSalut ;)
El meu desconeixement dels gats és absolut... i és cert que el coneixement obre portes. Salut, Artur, que ens fa molta falta!
EliminaQuina monada de gatet, veig que li caus bé, perquè et mira de fit a fit...
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Jo no ho fait veure pas així, me va semblar enfadar i desconfiat… Bon dia M Roser!
EliminaGat escaldat, de fotògrafes blogueres fuig.
ResponEliminaDeu estar molt retratat, que fugi així!
EliminaNo fa pas cara de bons amics... tot i que és ben bonic.
ResponEliminaNo, no la fa, jo crec que no li va agradar la meva intrussió en el seu territori.
Elimina