Encara
D'una foto de l'instagram de la @montseunamicadetot
Després que ens sembli tot perdut, encara ens queda molt: podem posar unes flors damunt de la barana i mirar com la claror balla amb el vent, entre les fulles de les palmeres. Prop de la terra. Lluny del món.
Quan tot sembla perdut i no som capaços d'albirar cap sortida, una estona de desconnexió com aquesta que expliques ens pot ser de gran ajuda. Si més no per encarar-ho d'una altra manera quan hàgim de tornar a aquell món del qual ens hem allunyat momentàniament.
ResponEliminaM'ha agradat això de "prop de la terra, lluny del món", és una expressió molt ben trobada.
A vegades aquesta desconnexió la voldria per sempre ... cansa molt tanta ignorància, tanta maldat i tanta conformitat, una barreja molt destructiva. Però en fi, que fem el que podem, tots plegats.
EliminaGràcies Mc, pel teu comentari tan comprensiu i tan positiu a la vegada.
Penso com el Mc. Desconnectar una estona és convenient... per a demà seguir amb la lluita.
ResponEliminaA veure si funciona doncs, i ens queden energies per continuar amb la lluita. A veure demà, que tenim dues cites, com respon la gent. Jo de moment en fallaré una segur, l'altra espero que no.
EliminaDesconnectar-se del món, però no de la terra, es pot fer de moltes maneres i és ben necessari per omplir-se de forces per seguir endavant.
ResponEliminaM'encanta el dibuix que has fet de la foto de la Montse. He intentat entrar-hi, però m'he d'enregistrar i ja saps que jo no (de moment).
Aferradetes, Carme.
Sí, tens raó, hi ha moltes maneres de fer-ho i cadascú ha de trobar la seva. Aquesta n'és una. La Montse és molt inspiradora…
EliminaAferradetes, bonica!
Far from the madding world!
ResponEliminaSí, preservem-nos del món!
Elimina"Posar unes flors damunt de la barana i mirar com la claror balla amb el vent, entre les fulles"...Quina expressió poética més maca per expressar aquest moment en que sembla que "ho tenim tot perdut"!!.. Amb l'observació d'aquestes "flors" , de la "claror" que veiem , i del "vent" que les belluga aconseguim trobar el clik que ens ajuda a sortir de la foscor i veure un punt de referència cap a on anar...
ResponEliminaGràcies una vegada més!!...Aquesta vegada per fer-me veure el missatge que no havia descobert de la meva imatge...Una forta abraçada.
Montse, miro les teves fotos a Instagram, com abans les mirava al teu blog, perquè m’agraden, són boniques, suggeridores i sobretot perquè em fan sentir coses. Després les observo millor per veure quines em veig capaç de dibuixar. Les meves capacitats de dibuixant són limitades i n'hi ha moltes que no sé com fer-les. En aquest cas, mentre feia els traços de les branques de la palmera, me la imaginava movent-se amb el vent. I aquesta sensació s'afegeix a les que ja tenia dins. Després penjo el dibuix a Instagram, abans de trobar cap paraula, i finalment quan em surten les paraules el poso al blog. Però saps? El missatge ja hi és des del principi. Tu dius que te'l descobreixo, però jo crec que ja el portes dins, que ja el saps, però no li has posat paraules. Com jo, que ja el tinc a dins molt abans de trobar-li paraules. En qualsevol cas, encerti o no això que dic, el resultat final és que compartim unes actituds que ens serveixen per estar millor. Al final, la part més personal, d'actitud personal, guanya sempre sobre el nostre estat d'ànim. Tu m'envies el missatge, clar, net, en imatges, en colors i jo un dia trobo les paraules.
EliminaMoltes gràcies a tu i una abraçada gegant.
Les nostres complicitats!!
Elimina☺️😍
De les bones de veritat!😍😍
EliminaM'imagino la barana plena de testos amb flors de mil i un colors...El vent les farà moure i serà com si l'aire ja no fos transparent, tindrà tots els colors de les flors!
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Bon vespre, M Roser!
Elimina