Posta de sol
Posta de sol a la Morera de Montsant
Ferida oberta.
La dolçor del capvespre.
Brolla la llum.
Pessic al cor.
En un pau immensa.
Dolor i amor.
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Tot el que pessiga al cor, és una barreja d'amor i dolor.
ResponEliminaQuina foto més maca!
Aferradetes, nina.
Ben bé com dius, Paula!
EliminaEl paisatge, en aquell moment semblava un pessebre amb la caseta amb el llumet encès, tan petit en front de l'esclat de la posta de sol, tan humil, tan tendre, al mateix temps. M'alegro molt que t'agradi la foto.
Aferradetes, preciosa!
El segon haiku em parla de la felicitat i el dolor d'estimar, que deia André Maurois.
ResponEliminaEl primer m'agrada molt per una paraula tan poètica com capvespre, que acompanyes de "ferida". En conjunt, dos poemes que són contradictoris, però funcionen.
Pel que fa a la felicitat i al dolor d'estimar, estic totalment d'acord. Estimem i patim quan els que estimem pateixen o no els van bé les coses o estan malalts. Dolor i amor, ta sovint van junts.
EliminaPerò, en canvi, jo no els sento gens contradictoris. És un estat d'esperit així: ambivalent amb les coses tan boniques i les que ens preocupen o en fan mal. De fet, tots dos diuen el mateix, amb paraules diferents.
Gràcies, Helena.
Quina foto més preciosa...A dins de la casa sembla també que hi hagi una petita posta de sol. M'agrada aquest sol tan esfilagarsat...Molt bonics els haikus...
ResponEliminaBon capvespre, Carme.
Moltes gràcies, M Roser! Cada capvespre és diferent i des d'un lloc privilegiat com aquest encara més.
EliminaVa portar records aquesta posta de sol?
ResponEliminaSensacions viscudes en el moment, però segur que algun record hi ajuda.
Elimina