No patirem pas fred a l'hivern amb tanta llenya i tanta palla. També tenim el blau del cel que en aquesta época és molt nítid i si tenim la mirada clara sempre seran els fanalets que faran fora la foscor... Bona setmana Carme.
Sí, és la meva neboda. Molt artista. Dibuixa molt bé, encara que no s'hi dedica gaire i fa fotos boniques. L'altre dia n'hi vaig triar tres per dibuixar. Aquesta la primera. Gràcies!
Tenir la mirada que esborri la foscor, és un bé que no hauriem de perdre mai.
ResponEliminaBona tarda, Carme.
Aferradetes.
L'hem de preservar de totes totes, Paula!
EliminaBona tarda i bona setmana!!! Aferradetes.
M’agrada per optimista aquest poema!
ResponEliminaTenim tantes coses bàsiques, avui en dia i aqui en aquest nostre lloc que no hauríem de perdre mai aquest optimisme.
EliminaAmb tot això que tenim no hem de témer a cap hivern.
ResponEliminaUna abraçada, Carme
A vegades cal mirar-s'ho de la millor manera.
EliminaUna abraçada, Núria!
No patirem pas fred a l'hivern amb tanta llenya i tanta palla. També tenim el blau del cel que en aquesta época és molt nítid i si tenim la mirada clara sempre seran els fanalets que faran fora la foscor...
ResponEliminaBona setmana Carme.
Gràcies, M Roser. Bona setmana també per a tu!
EliminaPel segon cognom podria ser neboda teva la Marta? Feu un bon tàndem.
ResponEliminaSí, és la meva neboda. Molt artista. Dibuixa molt bé, encara que no s'hi dedica gaire i fa fotos boniques. L'altre dia n'hi vaig triar tres per dibuixar. Aquesta la primera. Gràcies!
Elimina