Cova de Santa Llúcia


Busco uns versos que n'expliquin la bellesa:
L'aixopluc de les pedres o
la natura que ens ofereix meravelles.
I també uns versos que n'expliquin la tristesa:
quants morts i quants ferits durant la guerra
quin trist consol que fou aquesta balma.

La caminem d'un cap a l'altre
el cor en precari equilibri
admirat i corprès
amoïnat i rebel.

Comentaris

  1. Que bonic fer una caminada i ensopegar-te amb una balma tan especial...No la coneixia, on és??' Gràcies.
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És molt a prop de la Bisbal de Falset, al Priorat. No ens la vam trobar pas de casualitat passejant, la vam anar a buscar perquè sabíem que hi era. Va ser Hospital de sang durant la guerra i hi havia uns voluntaris anglesos que intentaven cuidar als ferits amb uns mitjans miserables. Quina pena feia només d'imaginar-ho. Allà hi ha uns escrits i unes fotos que ho expliquen. Ara, bé és un lloc preciós, això sí. Una abraçada, M Roser!

      Elimina
    2. De res, M Roser, és un plaer explicar-ho.

      Elimina
  2. Respostes
    1. Ben bé, és aquesta la vivència de ser allà. Una alegria per la bellesa del lloc i pel fet d'haver-ho trobat. Vam dinar-hi, sols, tranquils, com si fos un parèntesi en el nostre temps quotidià i també ens vam entretenir en mirar les informacions que hi havia del temps de la Guerra civil.

      Elimina
  3. Sabia que l'havia vist abans.
    És espectacular, tot i haver estat un lloc trist en altres temps.

    Aferradetes, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí! Al blog dels pobles, que em sembla que té una única lectora, he, he, he... gracis per ser-hi!!!

      Elimina
  4. Tots els escenaris de la guerra produeixen aquesta sensació que expliques. Per bells que siguin fan molta pena d'imaginar la cruesa que van haver de viure per l'egoisme d'uns quants.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, és cert. Imagines el dolor de les ferides, el fred, la mort a tocar... I és terrible. Totes les guerres són terribles.

      Elimina
  5. Les balmes són, per elles mateixes, llocs realment evocadors. Si a més tenen al darrere tanta història (i tan dura) com aquesta, la seua força ha d'arribar a ser aclaparadora...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també ho sento així, Pep, molta força transmeten!

      Elimina
  6. Sentiments contradictoris... el lloc és preciós i alhora amaga una trista realitat molt dura, d'aquelles històries que tant debò mai no haguessin tingut lloc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí és molt bonic, val la pena veure'l malgrat les emocions agredolces.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars